Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ho veié i cregué»
15-04-2017
«Ho veié i cregué»

Avui és la Pasqua del Senyor. Celebrem i revivim la culminació i la plenitud del camí del Senyor Jesús, que el Regnat de Déu s’ha iniciat i és ben viu entre nosaltres. Jesús ha ressuscitat, ha vençut per a nosaltres la desesperança, el menyspreu i la mort perquè experimentem i creiem que és possible i ens decidim a seguir el seu mateix camí de lliurament als altres des de la compassió, un camí que condueix a la felicitat aquí i a la vida eterna. Ha estat una nit llarga, de vigília, d’oració i de festa, que ha esclatat amb una sortida del sol inesperada en mig de les tenebres més profundes. La nit que simbolitza la por i la mort, l'impossibilitat d’aturar amb les nostres forces el temps que se’ns escapa de les mans, però també la decisió ferma de creure en la presència, bondat i proximitat d'un Déu que és Pare que des de fa gairebé tres mil anys intenta salvar-nos, enfosquint totes les altres falses llums en les quals de vegades confiem fent que brilli l'única llum digna de ser seguida i lliurem tot el que som i tenim perquè segueixi brillant.

En el cor d'aquesta nit s'ha obert la tomba de les nostres esperances frustrades i n’ha sortit un Home per fer-les reviure i afermar. Anit repassàvem les etapes fonamentals d'aquesta història que és de salvació; avui se'ns resumeix en les paraules dels apòstols: la història de Jesús, l'Evangeli, que comença amb la predicació de Joan Baptista i acaba amb la trobada amb l'Home Jesús, viu per sempre, al voltant d'aquest sepulcre on semblava que acabava aquesta bella història d'esperança, on acaben totes les històries humanes. En el relat queda clar que és l'amor, el desig de trobada amb Crist, el que actua de guia per reconèixer al Ressuscitat en mig de tants signes de mort i desesperança. És l'amor el que impulsa la fe perquè siguem capaços de veure i creure. Com en el temps del seu ministeri, el que ens apropa a Jesús és el fet pràctic de seguir les seves petjades, de caminar, creant així la comunió que permet que ens perdoni, ens doni la força d'ànim per viure i la mateixa vida eterna, la que Ell representa.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a. 37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint- lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant- lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosse (Col 3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. O també pot fer-se 1Co 5,6b-8 Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint: Germans, ¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat. Seqüència Els cristians immolin un càntic triomfal a la Víctima pasqual. Morint l’Anyell, la guarda d’ovelles redimia. El Just els pecadors amb Déu reconcilia. Lluitaren Vida i Mort en lluita sense mida. El Rei de vida, mort, ja regna amb nova vida. Digueu-nos, oh Maria, ¿què heu vist en el camí? –La tomba que va obrir el Crist quan ressorgia i el Crist que revivia amb glòria sense fi. Els àngels sense dol, les benes i el llençol. El Crist en qui jo espero, el Crist ressuscità; camí de Galilea, ell us precedirà. Jesús ressuscitat, sou, d’entre els morts, Senyor, Monarca vencedor; tingueu-nos pietat.

» Evangeli

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........