Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell»
29-04-2017
«Els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell»

L'experiència de l'església té molt a veure amb el relat de l'Evangeli d'avui: es tracta de caminar, és a dir, de viure, i en aquest camí que és la vida, sentir-nos trobats per aquest Home, Jesús, que ens desvetlla el sentit del que estem vivint. Tot ha canviat encara que sembli que tot segueix igual. No ho sembla de vegades, però ja no estem sols. Hi ha Algú que ens acompanya i més, que ens busca, que es deixa trobar i quan ja estem suficientment preparats o disposats, es manifesta com Qui És: El que Viu, el Ressuscitat. No es tracta d'una fantasia, ni d'un conte o d’una història que passa de boca en boca, una mena de “llegenda urbana”, perquè Jesús és realment viu i actua segons la seva pròpia iniciativa trobant-se personalment amb cadascun dels cridats a la fe, amb totes les persones d'aquest món. En realitat, quan la revelació del veritable rostre de Déu ha arribat a la seva plenitud, torna a començar tot i els nous testimonis, els homes i dones que han tingut l'experiència de trobada amb Jesús viu, s'han d'aplicar a convèncer els seus semblants, gairebé d’un en un, que el que ha passat, que la història d'aquest home únic, afecta, en realitat, a tothom.

Els predicadores de l'Evangeli no parlen de la venjança de Déu pel que li ha passat al seu Fill, sinó de tot el contrari: de perdó i reconciliació, la possibilitat real i autèntica i sempre disponible d'experimentar i viure la salvació obtinguda per la vida, mort i resurrecció d'aquest home, que ara és la veritat de Déu i la veritat de la humanitat. Sempre ens podem convèncer, convertir-nos, trobar-nos amb Ell. L'Església i el món tenen els mitjans: la Paraula, que és com les petjades, els signes que ens porten a veure’l i acollir-lo, i, sobretot, l'Eucaristia, on roman i es renova cada dia, si volem, aquest gran misteri de la Pasqua, la trobada i el pas per la mort per obtenir la Vida de debò. Jesús sencer és aquí, dialogant amb nosaltres, lliurant-se, perdonant, donant ànim i vida, en partir el pa.

» Primera Lectura

 

Lectura dels Fets dels Apòstols (Fets 2:14, 22b-33)

El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”.» «Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos’. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1:17-21)

Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer ditincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sino amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 24:13-35)

Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. El els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat:han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.» Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........