Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo estic en el Pare i el Pare està en mi»
12-05-2017
«Jo estic en el Pare i el Pare està en mi»

El temps pasqual, dèiem, ens crida a conversió, a veure la realitat i la vida tal com han estat transformades per la resurrecció de Crist, principi del món nou. I que era més difícil que la conversió des d'una vida de pecat (encara que en el fons és el mateix: no hi ha alliberament del mal si no ens sentim arrossegats cap a la llum). I convertir-se significa també obrir-se als altres, viure en família i lluitar en comunitat per fer realitat entre tots aquest nou àmbit, el Regne de Déu, que no és un desig sinó que ha de ser real, ha de tenir rostres concrets de persones que, com jo mateix, es plantegen l'existència des de les noves bases. I això no succeeix sense servidors, sense persones que es dediquen a la tasca de construir, mantenir, netejar, adaptar el ja hi ha construït als nous temps, obrint l'Església a tothom i a presentar sempre millor i més clarament l'Evangeli que és Jesucrist. La primera lectura parlava d'aquests servidors, treballadors humils i necessaris, que apropen cada dia no solament la paraula i els Sagraments sinó que també fan circular per les venes de la comunitat la caritat, la compassió, l'atenció, la lluita perquè tothom hi trobi el lloc i la tasca que li són més adequats.

Sempre, és clar, sense perdre de vista l'Evangeli: Jesús és el camí, la veritat, la vida, la revelació del misteri amagat de Déu, que és Pare, i que ens estima i que ens ha regalat a Jesús com a company de la vida, amic fidel i veritable. Però Jesús mateix va preparant la seva “desaparició”, el temps que ara nosaltres vivim, en realitat. Ser cristià avui és experimentar que Ell segueix present, viu, que actua després de tants anys, de tants fracassos i pecats nostres. És sentir que reconeixent la seva proximitat tot és nou, diferent, esperançador.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 6,1-7)

Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.» Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,4-9)

Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclamo la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-12)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.» Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.» Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........