Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu»
19-05-2017
«D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu»

La Paraula de Déu d’aquests diumenges de Pasqua va desplaçant, poc a poc, el seu punt de mira del Senyor Ressuscitat a la seva comunitat, a tots nosaltres. En la primera lectura, el llibre dels Fets explica el creixement “extern” de la comunitat de Jesús mitjançant el servei i el testimoniatge. De mica en mica, l'anunci de Jesús, que és viu i continua actuant, guia la seva família de deixebles a convertir-se en Església, en el poble de la nova aliança. Per a això és imprescindible trencar fronteres mentals i culturals. Els missioners, progressivament, van parlant on sigui i davant de qui sigui, impulsats sobretot pel rebuig dels primitius destinataris del missatge. El missatge és Paraula de Jesús, presència seva que guareix, sana, obra meravelles. Tanmateix, la comunitat, l'església, ha d'assegurar-se que el que ha succeït tingui continuïtat, que sigui l'inici del que realment val entre els creients: una relació especialíssima entre cada creient i el Senyor que se'ls ha manifestat. La comunitat s'assegura, per mitjà dels deixebles amb més experiència, que els que s’acaben de convertir rebin l'Esperit Sant. Ell assegura la presència viva de Jesús i qui ens el fa present cada dia com a company, amic fidel i veritable.

Perquè així ho va demanar i ho va fer el Mestre, com diu l'Evangeli. És l'altre “Valedor”, un altre Jesús, que sempre està present enmig els seus per recordar els ensenyaments del Mestre, aprofundir-hi i reinterpretar-los pels temps a venir. Aquest “Valedor”, l'Esperit, guia l'Església en cada cruïlla, la porta a obrir-se als no jueus, a fer-se present en tots els ambients i situacions i la protegeix perquè no perdi la seva essència, allò que la fa ser: la presència viva de Déu. El creient, i l'església sencera, es reconeix com a lloc on habita el Déu veritable, on qualsevol pot trobar-se amb Ell. Això no és un privilegi, un dret, molt menys encara un monopoli: és una gran responsabilitat, la major, de fet, ja que d'exercir-la bé depèn que moltes persones es trobin a si mateixes i amb la felicitat. No és el moment de queixar-nos o reclamar privilegis d'altres èpoques sinó d’estimar, de guardar els manaments de Jesús, de manera que quedi clar on i com obra Déu.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 8,5-8.14-17)

En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt. Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,15-18)

Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-21)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........