Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món»
27-05-2017
«Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món»

La Festa de l'Ascensió recorda el límit o la separació entre la missió terrena de Jesús i la nostra, la de l'Església. Jesús desapareix de la vista, torna al cel, al si del Pare, al lloc del que va venir, al misteri de Déu. La seva vida terrena, la seva relació amb els deixebles després de la resurrecció, ha significat la manifestació definitiva del Déu ocult i de la seva oferta per a la humanitat. Segons el llibre dels Fets, Jesús en va parlar abans i després de ressuscitar: el Regne de Déu que va anunciar, va inaugurar i va deixar ben fonamentat amb el seu propi lliurament. Fins a l'últim moment, el Senyor ha de “aguantar” la incomprensió d'alguns deixebles que li pregunten allí mateix als peus de l'ascensió si ha arribat el moment de restaurar el vell regne d'Israel. Jesús ja no es “cansa” rebatent ni tornant a explicar: els anuncia l'arribada de l'Esperit. Llavors ho entendran, i el que és més important, ho posaran en pràctica.

L'Ascensió significa també la ruptura de totes les barreres de l'espai, el temps i la història. A partir d'ara, la realitat de l'home Jesús, la seva predicació, els seus gestos i posicionaments, tot el que representa, que tant van impressionar i impressiona, estarà a la disposició de tothom. Jesús, per l'Esperit, podrà fer-se present en cada persona quan calgui i ho consideri oportú. Els deixebles, però, seran més necessaris que mai per donar testimoni aquí i davant la resta del món i de la història. I han de ser testimonis qualificats, persones amb una experiència real, que hagin conegut bé al Senyor i provat en profunditat que la seva proposta està fonamentada i és capaç de donar vida, perdó, ànim i força. Segons l'Evangeli, el comiat de Jesús va succeir en Galilea, on tot havia començat i tornat a començar després de la Pasqua. Però el missatge és el mateix: feu deixebles de tots els pobles, batejant-los, això és, unint-los personalment al Déu de Jesús, que és Pare, que és Amic fidel i company, que està contínuament present en l'Esperit, és a dir, en l'amor experimentat i l'amor posat en pràctica. Es tracta de revelar que tothom som fills i que podem i hem de ser germans.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,17-23)

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

» Evangeli

 

Acaba l'evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........