Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.»
18-08-2017
«Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.»

Jesús continua, segons el relat de sant Mateo, les seves anades i vingudes, els seus viatges d’una part a l’altra de la terra que va conèixer i trobant-se amb tothom, independentment del seu origen, religió o idees. El Regne no és un pla preconcebut per Jesús per fer-se popular o aconseguir més suports, sinó el desig i la voluntat de Déu d'arribar a tots els seus fills i proposar-los formar part de la seva família. Perquè la religió bíblica, com a proposta real que és a unes persones concretes, no neix com a religió de masses, sinó com a oferta o experiència d'un grup inicial, constituït per aquesta revelació en poble escollit, nació santa, etc. Però això no vol dir que s'exclogui als no jueus; d'una manera o una altra, els estrangers també participen dels beneficis de l'Aliança. Com llegim a la primera lectura, si manifesten amb la seva manera de viure el seu encontre amb el Déu d'Israel, llavors són pràcticament com els israelites. El profeta prediu que Jerusalem i el seu temple seran casa d'oració per a tots els pobles, és a dir, que qualsevol persona hi podrà fer experiència del Déu veritable sense més condició que la seva entrega, posar la vida al seu servei.

A l'Evangeli, Jesús travessa unes terres directament qualificades de “paganes”,  habitades per “gentils”, i es troba personalment amb un d'ells. L'evangelista subratlla els trets jueus de Jesús, la seva fidelitat de cor i formal a l'antiga aliança però també la seva obertura per percebre l'acció de Déu que li marca el camí. No té un pla traçat per endavant sinó que ha d'esbrinar i destriar que és el que Déu, el Pare, obra i suggereix. És Ell qui actua on i com vol. En aquest cas, es tracta d'aquesta dona que reconeix en el profeta de Galilea un autèntic enviat de Déu amb poder per al que ella necessita: guarir la seva filla. Que Jesús no li faci cas, en principi, és part d'aquesta imatge jueva que Mateo li aplica, però ni així es pot resistir a l'enorme fe de la dona que està disposada a reconèixer humilment la seva realitat i situació: no “té dret” a la salvació, sinó que es posa en mans de la misericòrdia divina que Jesús representa. I no fa falta res més: aquesta és la fe que salva, que dóna vida, que obre l'immens cor del Pare.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 56,1,6-7)

Diu el Senyor: «Compliu els vostres manaments, obreu el bé, que està a punt d’arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la nova aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,13-15.29-32)

Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que sóc el vostre apòstol, miro de posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n’estaran gelosos i podré salvar-ne alguns. Si del fet d’haver estat ells exclosos n’ha vingut la reconciliació del món, què no vindrà quan ells s’incorporin? No serà un pas de mort a vida? Quan Déu concedeix a algú els seus favors i el crida, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l’han desobeït, Déu s’ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d’ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 15,21-28)

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada.» Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar.» Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me.» Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.» Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.» Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.» I a l’instant es posà bona la seva filla.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........