Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Com voldria ja veure-la cremar!»
16-08-2019
«Com voldria ja veure-la cremar!»

Lluc, l'evangelista dels pobres, l'alegria, la pau (alguns així el consideren), no es talla per proclamar la veritat de la seva missió als deixebles, encara que es “desmoralitzin” (primera lectura). Perquè, aquesta és la realitat: la Paraula de Déu no ve (només) a llepar ferides, a curar, a evitar enfrontaments. La seva missió inclou, també, el desequilibri, la inquietud, el qüestionar, “incendiar” diu fins i tot l'Evangeli. I a més, que sigui com més aviat millor: tant de bo que el món ja estigués cremant! i el que hagi de venir, que vingui, millor avui que demà. Jesús no porta pau o falsa pau, sinó divisió, crisi amb Veritats que destrueixen les aparences i les falsedats per posar en marxa un món nou. Per a edificar alguna cosa prèviament cal destruir o, almenys, remoure, adonar-nos que el que tenim ja no serveix, no es pot aguantar o que és millorable, adaptable, reformable.

Com el profeta Jeremies, Jesús posa el dit a la nafra, posa el focus en aquelles coses que cal destriar perquè no funcionen o no serveixen. Per a això, Jesús, com abans Jeremies, compromet la seva pròpia vida, l'arrisca, és conscient del perill que significa parlar i actuar contra les conviccions profundes socials i religioses. Sap que això li constarà el prestigi, la fama i fins i tot la vida, però no importa perquè aquesta és la missió dels profetes: manifestar la veritat, costi el que costi i malgrat a qui li pesi. Sovint, per a arribar a la unitat cal dividir, per a arribar a la felicitat cal negar l'estabilitat i despreocupació en què vivim. El projecte de Jesús és la Missió encomanada pel Pare de salvar i guarir, de no perdre ningú dels que ja es tenien per perduts, i de restaurar o transformar totes les coses segons el pla original de Déu.

Sovint, això significa haver de passar per allò que més por ens fa, i si Jeremies va proposar de part de Déu la rendició i la submissió als enemics i així almenys salvar les vides, Jesús també diu allò que ningú vol sentir: que el que creiem i vivim no serveix per a aconseguir la nostra veritable meta. Que no es construeix un món nou en el qual tothom hi càpiga amb  decisions i individualismes personals, comunitaris i dels pobles, sinó deixant-ho tot i seguint de prop Aquell que s’enfronta a l'odi, el menyspreu i la mort per a conduir-nos a la vida real de la casa del Pare.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jeremies (Jr. 38,4-6.8-10)

En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.» El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.» Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,1-4)

Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 12,49-57)

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.» Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»

LECTURES DEL DIUMENGE