Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.»
14-02-2020
«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los.»

La primera part del Sermó de la Muntanya proclama una revolució que treu valor a tot el que la mentalitat comuna del món (paradoxalment en totes les èpoques) estima mentre lloa el que no té importància. Els pobres, mansos, pacificadors, nets de cor són els que poden gaudir de la nova comunió amb Déu. Aquesta relació d’amistat saneja les altres relacions personals i podria semblar que tot el passat, el precedent, ja no té valor ni sentit. Però tot seguit Jesús proclama la plena vigència de la Llei mosaica, de la vella Aliança. Es tracta, sobretot, de la voluntat de Déu interpretada i comunicada per Jesús, i la uneix de manera inseparable a la seva persona, paraula i missió. La Llei significa presa de consciència que vivim en relació amb Déu i entre nosaltres, i que en aquestes relacions ha d'haver-hi veritat i justícia. Però aquesta Llei només es pot “complir” en Jesús, és a dir, només en Ell es pot fer realitat i influir de veritat en la vida.

Als cristians se'ns demana una excel·lència que superi la dels màxims representants de la vella aliança, escribes i fariseus. Ser cristià és una cosa extraordinària, significa un compromís que ha de ser real, una alternativa real, presentada amb humilitat, però que signifiqui un avanç, un canvi real, una nova situació. No és que els jueus fossin hipòcrites, ja que sempre van insistir en la coherència entre llei i obres, però sempre quedava alguna cosa entre les obres i aquesta llei que el perdó hauria d’emplenar.

El cristià, en comunió amb Jesús, complidor la Llei, ja parteix d'aquesta nova realitat, i tracta d'ampliar-la, deixant-se “ser”, amb totes les seves forces, sal i llum del món. El Sermó, doncs, es replanteja el que ara es considera “just”, la justícia. I es comença en relació al germà, considerant com a tals a tots els homes, no solament als germans deixebles. Per això, tota vida humana ha de ser protegida i cuidada, sense que cap cristià es permeti ni el més mínim desgast, especialment pel que fa a l'insult, la difamació, que tenen molta més importància que la que normalment se li dona. I això avui cal tenir-ho ben present, especialment quan la calúmnia s’utilitza tranquil·lament com a eina per a obtenir finalitats i interessos suposadament bons. Tan com els germans, les seves relacions íntimes i profundes, han de ser respectades, cuidades. Hem de lluitar per “tallar” en nosaltres totes aquestes actituds d'egoisme i cobdícia que s'acarnissen amb la realitat i els germans. Les persones som sempre finalitat, mai un mitjà per al plaer, la seguretat o la comoditat dels altres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20)

Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10)

Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 5,17-37)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.] Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.] També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........