Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els qui per causa meva perdin la vida, la retrobaran»
26-06-2020
«Els qui per causa meva perdin la vida, la retrobaran»

El fragment d’avui de l’Evangeli de Mateu ens fa qüestionar què, o qui, és el fonament de la nostra vida de fe, de la nostra experiència cristiana. La fe és vida, és relació, referint-se a les persones, a la família, a aquells amb els quals vivim; de fet, s'insereix i reordena totes aquestes relacions. Jesús compara directament la relació fundant, que és la fe, amb les relacions més fortes i importants que marquen, normalment, una vida humana: les que tenim amb els nostres pares o amb els nostres fills. Per a Ell, el seguiment, l’exercici pràctic de la vida cristiana ha de ser més fort, més bàsic, més fonamental que aquestes importantíssimes relacions humanes. No ho mostra la primera lectura, quan el profeta Eliseu vol fer quelcom realment important per aquesta senyora que l’acull i decideix procurar-li un fill. Els fills són, sovint, el sentit de la vida per als seus pares, i per als fills, els pares són el fonament de la seva existència.

Jesús introdueix, a l’Evangeli, el sentit del seguiment de la seva persona: l'amor per Ell, que és qui impulsa a seguir-lo i viure amb ell, com ell, ha de ser més gran que el que es té o es deu als propis pares i als propis fills. Es tracta, segurament, d'una d'aquestes expressions de Jesús que pretenen trencar la nostra concepció del món i de la vida perquè ens adonem del significat de la seva personalitat i del seu projecte vital. Els versicles següents ens menen en aquesta direcció: després de la vinguda de Crist, tot ha canviat, tot pot ser nou, sempre que siguem capaços de veure-ho i sapiguem actuar en conseqüència. Allò que, abans de Jesús, significava salvar la vida o treure’n profit a favor nostre, ara vol dir perdre-la. La realitat ha canviat, tot és diferent, perquè té el seu centre en Crist i en viure i donar testimoni del seu pla i de la seva missió. Qui visqui i treballi aquesta realitat, trobarà sentit, alegria, futur, vida de veritat. L'amor a Crist, per tant, que s'ha fet present en cadascun de nosaltres, ha de ser el primer, el fonamental, el motiu que, des d'aquesta trobada, doni força als altres, a retornar l'amor als pares i invertir-lo en els fills, sense cansar-nos, trobant sempre una nova força per a afrontar una vida que, potser, no canvia massa en els exterior però que és completament una altra des de l'interior. Ara, el que fem i vivim, és part de la missió de vida que s'origina en Crist i que integra tota la nostra existència.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,8-11.14-16a)

Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l’obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d’aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s’hi quedava a menjar. Llavors ella digué al seu marit: «Estic convençuda que l’home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habitació d’obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà.» El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s’hi quedà a dormir. Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «Què podem fer per aquesta sunamita?» Guihezí li respongué: «Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran.» Eliseu li va dir: «Crida-la.» Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l’entrada de l’habitació. Eliseu li digué: «L’any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 6,3-4.8-11)

Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 10,37-42)

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........