Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Déu no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? "
18-10-2019
"Déu no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? "

La vivència de la fe exigeix constància, continuïtat. Déu està en la realitat però no de manera evident. L'Evangeli ens proporciona les pistes, les ocasions per a trobar-lo, per a fer-nos saber que ens busca, que ens estima, el seu desig manifestar-se'ns, relacionar-se veritablement amb cadascun de nosaltres. Avui se'ns parla de l'oració i, com el passat diumenge, se'ns recorda la manera de fer de Jesús, com acull, sana i té cura de qui se li adreça en la necessitat de perdó, de reconeixement o d’afecte. La pregària és un espai especial per a viure la fe. El temps d'oració és vivència, posta en pràctica del que creiem, com diu l'Evangeli. Més encara, la primera lectura, recorda que l'oració és l'única cosa que sosté l'acció davant tants enemics que ens volen vèncer o fer fracassar. Orar és resistir davant de tot allò i de tothom que esperen el nostre  fracàs o que no arribem a la comunió que és el propòsit de la nostra vida. Si ens mantenim units a Aquell que desitja acompanyar-nos, protegir-nos, cuidar-nos, podrem guardar el camí que hem triat lliurement, el que porta a la vida i la llibertat, el que es recorre en comunitat i fraternitat. És aquesta unió la que sosté l'oració del profeta perquè ell pugui sustentar la lluita de tots.

Per tot això, Jesús ensenya i motiva l'oració incessant i continuada, l'oració que insisteix en qualsevol circumstància i aparença, que acaba descobrint a força de perseverar, l'autèntic rostre de Déu. El Déu amic, germà en Jesús, és la realitat que tenim més a prop però a causa de les seves característiques pròpies i les nostres (Teresa de Jesús diria, “condicions” o maneres de ser i estar), la trobada costa (“hanse de encontrar las condiciones”, deia i insistia ella). A Déu no li falta ni el temps ni la paciència ni l'amor; per la nostra part, temps cada vegada menys, paciència la justa i és en la qüestió de l'amor on més força podem fer. En realitat la insistència invencible que acaba penetrant un cor dur i egoista com el del jutge de la paràbola, no es dirigeix cap a Déu, en el nostre cas, sinó “cap a” nosaltres mateixos. El que hem de vèncer no és la despreocupació de Déu sinó la nostra pròpia desconfiança i falta d'experiència. Orar és creure, creure és experiència radical del Déu de Crist.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 17,8-13)

En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà.» Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aaron i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aaron i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 3,14-4,2)

Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 18,1-8)

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.» I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

LECTURES DEL DIUMENGE