Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Porta la mà i posa-me-la dins el costat»
09-04-2021
«Porta la mà i posa-me-la dins el costat»

Ens endinsem en el temps de Pasqua, que és una mena de “quaresma” –cinquantena– però a la inversa, perquè és ara quan es comença a predicar la veritable conversió i el perdó dels pecats en nom del Crist Ressuscitat (cf. Llc 24,47-48). És l'autèntic principi (“primer dia”) dels nous temps i la nova aliança, que va fent realitat la “comunió” entre Déu i els homes a través del Crist (primera lectura), i també entre ells, fins al punt que “tenien un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú”. Des del primer moment (Evangeli) és el Ressuscitat mateix qui torna a reunir i motivar els seus, a fer-se present enmig seu amb tota la força de la seva vida nova, respectant sempre la seva llibertat, necessitant el seu acolliment i acceptació a cada moment del camí. No s'arriba a l'ideal dibuixat a la primera lectura amb ordres o decrets; cal un camí personal d'integració en aquesta nova família en la qual som estimats pel que som cadascú, en l'amor que aboca el Crist. Perquè, aquesta és la base, l'origen i tota la força de l’esdeveniment: l'amor del Senyor que es manifesta en aquest anunci inicial del perdó de tots els pecats que implica el misteri pasqual.

Jesús ha mort i ressuscitat i en comptes de passar comptes a Israel, Roma i altres implicats en el desastre en què va acabar la seva vida, els perdona i intenta per tots els mitjans que la seva mort vicària sigui l'última de la història. Això no va poder ser, però sí el fet que Jesús es fa present declarant la pau i mostrant les seves mans i el seu costat, posa de manifest que és Ell en persona, i que les ferides, ara glorificades, continuen formant part de la seva realitat corpòria. El Crist ressuscitat és el Crucificat, i el seu cos, ara viu per sempre, el mostra de la manera més directa. També, sense discursos ni moltes explicacions, diu als deixebles que és allí per enviar-los, de la mateixa manera que ell ha estat enviat pel Pare, que la nostra missió és la continuació de la seva. I ho confirma tot alenant el seu propi Esperit damunt d’ells, l’Esperit que l’ha conduit durant tota la missió, fins a la mort, i l’ha alliberat després del sepulcre, l'Esperit de la vida, l'alè mateix de Déu que porta dins, que va obrar l'Encarnació, el va sostenir en la seva missió i va culminar la resurrecció. Aquest Esperit fa de cadascun d'ells “uns altres Jesús”, guardant totes les distàncies. Això vindrà després. De moment, el que urgeix és adonar-se que Jesús és viu, que tot té un sentit i s’entén gràcies a ell. D'alguna manera, com va escriure el cardenal Ratzinger “tots nosaltres som Tomás, l'incrèdul” però, alhora, “tots nosaltres podem tocar el cor de Jesús obert, exposat, i així tocar, sentir, contemplar el Logos mateix” i així confessar amb els ulls i tocant el que calgui: ‘Senyor meu i Déu meu!’.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........