Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant.»
29-05-2020
«Alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant.»

Mentre sortim, o creiem que sortim, d'aquesta calamitat o tribulació, segons cadascú ho consideri, hem arribat a la culminació de la Pasqua, la gran Festa de la Pentecosta. Se'ns recorda i revivim la finalitat de tot el camí transcorregut: Crist va venir, va morir i va ressuscitar per a poder-nos deixar el do més gran: l'Esperit Sant. Aquestes paraules que sentim i repetim ens revelen, en realitat, la més veritable i joiosa experiència de la fe: l'Esperit és el dia a dia de la fe, forma part consubstancial de la nostra vida ordinària, és la presència més propera i veritable de Déu en cadascun de nosaltres, és a dir, el més a prop que li permetem. La Pentecosta original (primera lectura) ens revela aquesta dinàmica i relació: l'Esperit és un do personal que arriba a tothom i consisteix en una experiència radical de la veritable essència de Déu tal com s'ha manifestat en Jesucrist. L'Esperit ens “recorda” les paraules i  gestos de Jesús i rebre'l és com experimentar la resurrecció. Tot això, per descomptat, impulsa i empeny a la missió, això és, a explicar-ho, a donar testimoniatge, a contagiar aquesta experiència i aquesta realitat que ho ha canviat tot, encara ho hagi fet tan a l'estil de Déu que no es percep si no s'accepta i assumeix en tota la seva extensió, és a dir, si no es “guarden els manaments” de Jesús. Perquè aquest do i regal es pot i s’ha de compartir per tothom, començant per les paraules, que tots podem entendre, per tal d’arribar, gràcies a les paraules, a la realitat de formar part de la família dels creients, el nou poble de Déu.

Però el més decisiu ens ho diu l'Evangeli: l'Esperit ens relaciona personalment i comunitària amb Jesús perquè és “un altre” Jesús, el Jesús que viu enmig del grup d'homes i dones que som l'Església, la seva comunitat, el seu cos. Ell ens sosté amb la seva vida, perdó, força i nosaltres en donen testimoniatge amb les nostres vides, cossos i paraules. En l'assemblea eucarística que es repeteix cada primer dia de la setmana, especialment, Jesús ens recorda i ens fa reviure aquest do fonamental: la seva persona present entre nosaltres, emana l'Esperit, fa possible que siguem efectivament fills de Déu, i aquesta filiació no es viu com una mena de pau mental sinó com la lluita contra el pecat, l'egoisme i la mort, en nosaltres, en els altres i en aquesta societat que avui més que mai necessita i necessitarà de l'acció de Déu.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

LECTURES DEL DIUMENGE