Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

« L'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels.»
16-02-2018
« L'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels.»

El primer diumenge de la Quaresma se'ns convida sempre a reflexionar sobre les temptacions de Jesús, segons el relat de l'Evangeli, i, també, en les nostres pròpies temptacions a l'hora de viure com a cristians. Ser creient, ser una persona racional que es pren seriosament la vida i decideix el seu propi camí, és estar marcat per la temptació, per aquestes idees o forces que es personalitzen en el mal o en el costat fosc de la vida i que ens conviden sempre, cada dia, a obtenir més de la vida donant menys de nosaltres mateixos. La temptació que ens presenta el temptador consisteix en dreceres, mitjans poc clars per fer aconseguir les nostres desitjos. Moltes vegades o gairebé sempre, la temptació està relacionada amb saltar, explotar, apartar o maltractar a altres persones, utilitzant-les com a mitjans o graons pel nostre ascens personal i social. I així no es construeix la societat ni tampoc la comunitat o la família. Aquestes són fruit de l’Aliança, com ens recorda la primera lectura. Aquest relat del primer pacte de l’home amb Déu està construït sobre una ironia: Déu ha de destruir pràcticament la vida que Ell mateix ha creat davant l'augment del mal i, per no tornar a sentir-se temptat de fer-ho, posa en el cel, simbòlicament, el seu arc de guerra que es converteix en l'arc de Sant Martí. Així, quan vinguin els núvols i comenci a ploure, la presència de l'arc impedirà que Déu caigui en la temptació de tornar a destruir la vida. Es tracta d'una nova base per a la creació: comencem de nou, però guardant memòria del que es va espatllar i per què va succeir.

L'Aliança implica que Déu no es desentén de l’home, mai ho ha fet, que està molt pendent de les seves criatures i ofereix suport i consol, que lluita al seu costat contra la temptació de mantenir l’Aliança o d'aprofitar-se’n. Jesús, home nascut enmig d'aquesta realitat on cal escollir a Déu cada dia i on existeix la temptació de negar-lo, ocultar-lo, falsejar-lo. Jesús decideix quedar-se a soles amb Ell per començar la seva missió, fent l'experiència humana bàsica: quan ens falta el que necessitem, Déu té cura de nosaltres i ens sustenta. Aquest és el fonament de la nostra amistat amb Ell i la manera de créixer en ella: si rebutgem la temptació de l'egoisme i la cobdícia, sabrem que Ell és amb nosaltres perquè no ens falti el que necessitem de debò.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l'arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d'aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l'arc entre els núvols, em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l'aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l'arca. En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, vuit en total, i l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n'anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels. Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

LECTURES DEL DIUMENGE