Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Anà de seguida a negociar-hi»
17-11-2017
«Anà de seguida a negociar-hi»

Tot aquest capítol de l'Evangeli de Mateu, que avui llegim i que ens ha acompanyat durant aquest any, està dedicat al compliment, a l'arribada a la plenitud del Regne de Déu, en el que l'evangelista situa la “Missió” de Jesús, la seva predicació, les seves obres i els seus gestos, tota la seva proposta. Són tres paràboles que exposen com es va fent realitat, en la vida de cada dia, aquesta altra realitat que s’entreveu: el Regne de Déu. La d'avui, amb un clar color sapiencial, com proposa la primera lectura, ens recorda que la plena realització d'aquest altre món, possible però complicat, encara trigarà. I, a la vegada, que la tasca principal dels creients és aquella que dóna sentit, meta, i esperança a les accions de cada dia, a la vida ordinària que a tots ens toca viure. Perquè el Regne és aquesta realitat que ens han descobert i deixat “com a penyora”, com a préstec, per fer-la fructificar. Aquesta és la responsabilitat que s'adquireix juntament amb la fe. És un regal que ens dóna confiança, amplitud de mires, certesa de la presència de Déu i que ens ajuda, però, també, interiorment, ens exigeix que no la retinguem, que la compartim, i la fem treballar. En realitat, els dons i els regals són allò que més feina ens donen.

Així ha de ser, així es mobilitza la nostra existència, per mostrar que estem vius, que en gaudim, ja que justament per a això ens ha estat donada. La paràbola, a part d'al·ludir al sentit comú i bon criteri de la “bona esposa” de la primera lectura, que ho té tot previst, ratifica que amb el “paquet”, o dons o talents, que hem rebut cadascun de nosaltres n’hi ha més que suficient per fer la nostra feina. A la paràbola hi trobem un cert punt de complicitat: un talent era una quantitat fabulosa de diners (al pes) en l'antiguitat, més que suficient per afrontar la vida i la tasca encomanada a cadascú i que l’hem acceptat lliurement. Se'ns recorda que es pot fer de tot menys una cosa: amagar-lo, rebutjar la responsabilitat i la feina, amagar-nos nosaltres mateixos i pretendre que la fe no significa una llum que han de veure els altres a través de les nostres opcions, gestos, actituds i treballs.

» Primera Lectura

Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 31,10-13.19-20.30-31)

Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents. L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,1-6)

Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 25,14-30)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo. Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

LECTURES DEL DIUMENGE