Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt!»
15-03-2019
«Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt!»

El segon diumenge de Quaresma és “tradició” -es llegeix en els tres cicles- celebrar i reflexionar el relat de la transfiguració del Senyor. Si el primer diumenge ens recordava el perill de caure cap el “costat fosc” de la vida deixant-nos vèncer per la temptació, incitats per les falses idees i experiències sobre Déu, i Jesús corregia les equivocacions que acostumem a tenir en el nostre camí vers Déu -el mateix que sant Joan de la Creu anomenava “la nit”-, avui la Paraula ens ofereix una trobada d’allò més propera –tècnicament una teofania– amb el Déu que es revela en Jesucrist. Es tracta d'un text clau dels Evangelis, col·locat en relació a la revelació de l'autèntic camí del Messies que es dirigeix, de cara, a afrontar el menyspreu, el patiment i la mort. Sembla que l'evangelista vulgui explicar aquesta trobada reveladora com una mena de contrapès a tot el que vindrà, com un moment de llum, de consol, de vida enmig d'aquesta nit que començarà a enfosquir-se de mica en mica. Perquè les teofanies solen ser així, com la que relata la primera lectura. Inclouen el “somni profund, un terror intens i fosc” que precedeix al pas de la divinitat, a la trobada de la seva realitat transcendent i la nostra temporal.

El més important de la transfiguració és que aquest pas diví succeeix en la persona de Jesús, en el seu rostre, els seus vestits, que canvien i brillen de tan blancs; es tracta d'un blanc impossible per a la tècnica de neteja dels homes, segons diuen els altres evangelistes. Jesús és el centre de la visió, de la teofania, el qual “transparenta” a través de la seva realitat humana la presència del mateix Déu. Per això, al seu costat, en aquest àmbit de vida que delimita la seva carn destinada també a la glorificació, representada aquí per la lluentor i la blancor sobrehumanes, hi trobem com a profetes i homes que han superat la mort per la seva proximitat a Déu i per la seva voluntat, Moisès i Elies, per a parlar de la mort de Jesús. Pel damunt de tot això, i del comentari de Pere, que pel que sembla no callava mai i era especialista a espatllar moments significatius, sorgeix la veu de Déu mateix, l'última vegada que l'escoltem directament a l'Escriptura, per a assenyalar que, a partir d'ara, la seva Paraula és el Fill, el predilecte, el preferit, a qui hem d'escoltar. Nosaltres ho podem entendre com una anticipació profètica que mostra el sentit profund del que està per venir perquè, amb la mirada posada en Jesús, escoltem i creguem la Paraula divina i així també nosaltres puguem experimentar com Moisès, Elies i tots aquells que han confiat la seva vida en Déu, qui és realment el Pare. Tal com ho fa Jesús.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)

En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)

Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals. Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

LECTURES DEL DIUMENGE

«Dóna’m aigua»
17-03-2017
«Dóna’m aigua»

...........