Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Calia predicar en nom seu a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats»
13-04-2018
«Calia predicar en nom seu a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats»

En els diumenges de Pasqua, a semblança dels de Quaresma, es tracta de reviure, de comprendre, d’acollir de la millor manera la bona notícia de la resurrecció de Jesús. Si durant la Quaresma es tractava de creure que podem i cal que ens convertim perquè ens urgeix l'amor a Déu i als germans, ara es tracta de reconèixer que no podem perdre més temps, que Crist és viu i està entre nosaltres, que ha vençut la mort i el nostre pecat. Sovint això és més difícil de creure que la necessitat de conversió. Ara es tracta de convertir-nos a la vida, a la realitat present del regne de Déu en la persona de Jesús i correm el risc de quedar-nos amb la nostra curta i esbiaixada de la salvació. Els primers deixebles ho tenien clar, com ens recorda la primera lectura: encara que el poble d'Israel ha arribat al límit de la ignomínia, rebutjant al Just enviat del Pare, matant-lo i demanant l'indult d'un assassí, resulta que Déu el va ressuscitar d'entre els morts i el més sorprenent de tot és que ens el torna a oferir com a salvador, llum i vida eterna. Una vegada més, i les que calgui, Déu en Jesús obra a favor de la vida i ens demana acollir-la, i a entregar-nos a la seva força que perdona i salva.

I encara més, a l'Evangeli, Jesús ens recorda com Ell mateix està implicat en aquesta tasca que és essencial: quan estan reunits els deixebles comentant les felices notícies de les trobades que ha tingut el Senyor Ressuscitat amb altres deixebles, Ell mateix es fa present, en persona. La seva primera paraula és la pau, la qual cosa significa tant perdó i reconciliació com fonamentar les noves relacions amb Ell. Ara tot és clar i damunt la taula: la feblesa, la por i la incredulitat. Ells creuen veure un fantasma, una realitat que no és possible però es tracta d'alguna cosa inconcebible, d'una veritat que solament es percep en la trobada i a través de la fe. Jesús és el mateix home que va ser crucificat, té cos com nosaltres, encara que ja no està subjecte als seus lligams físics i temporals, però és capaç de la interrelació humana, de la trobada personal amb cadascun i amb la comunitat. Es desvetlla així l'autèntic sentit de la història de salvació, el veritable rostre d'un Déu que no pararà fins a donar-nos el que té Jesús a tots nosaltres. Ells, nosaltres, són, som afortunats receptors d'aquesta trobada i tenim la missió, la responsabilitat de comunicar-ho, de facilitar a uns altres la mateixa experiència.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se'l menjà davant d'ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»

LECTURES DEL DIUMENGE