Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Rebeu l'Esperit Sant»
18-05-2018
«Rebeu l'Esperit Sant»

Celebrem, i amb un petit esforç i recolliment fins i tot el podem reviure, aquell dia memorable de la Pentecosta en el qual el Senyor va donar compliment a totes les seves promeses, el fruit de la vida, amb el lliurament de Jesús, la seva Resurrecció i el seu retorn al Pare. En la primera lectura dels Fets dels Apòstols se’ns narra que, uns dies després de la “desaparició” de Jesús amb l'Ascensió, els apòstols es trobaven tots reunits, i Maria també hi era. Estaven pregant, celebrant, recordant Jesús i llavors, tal com Déu fa les coses, “de sobte” van sentir com un soroll, com d'un vent fort que va ressonar per tot aquell lloc. Després, van aparèixer unes llengües com a flamarades de foc, que es van posar sobre tots i cadascun dels presents, homes i dones, deixebles i simpatitzants. Immediatament tots, com en les profecies, es van omplir de l'Esperit Sant i van començar a donar testimoniatge de Jesús, en diverses i molt diferents llengües, cadascuna suggerida pel mateix Esperit, diu el text. En línia amb el que venim sentint aquests diumenges, es tracta sobretot, de la Missió, de donar a conèixer a tots els pobles, en la seva pròpia llengua, de manera que ho entenguin, la realitat de Jesús i l'oferta de Déu en Ell, “les meravelles de Déu”. És el moment que els va indicar Jesús: “aquell dia ja no em preguntareu res”.

Ara els deixebles veuen, senten, es deixen moure per la mateixa força i la mateixa realitat de Jesús; experimenten l'immens amor de Déu, que uneix el Pare i el Fill, i els impulsa a oferir la seva presència, amistat, ajuda, perdó a tothom.

L'Evangeli ens relata el mateix des del punt de vista de la comunitat: ens mostra realment a Jesús lliurant l'Esperit als deixebles, com a fruit del seu propi lliurament i unió amb ells. Aquest gest fa que l'Església sigui conscient de que la “força” que en ella resideix sempre és per a perdonar, salvar, ajudar, compartir sofriments i alegries, joia i esperances, per posar de manifest la presència de la comunitat, una família de persones que creuen en Jesús i s'obren i acullen els altres, sense jutjar-los i compartint el mateix que a ells els ha salvat: l'amor sense límits d'un Déu que s'ha donat i es dóna a si mateix en l'Amic Jesús, en l'Esperit que és Vida.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. 

» Evangeli

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.» 

LECTURES DEL DIUMENGE