Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Encara et falta una cosa...»
12-10-2018
«Encara et falta una cosa...»

L'Evangeli ens porta avui una nova trobada de Jesús, de caire ben diferent aquesta vegada, però que també mostra que cal fer perquè el seu projecte sigui també el nostre, per seguir-lo de debò, amb tot el que som, sense quedar-nos només en les paraules. A Jesús se li apropava tota mena de persones amb les propostes més variades. En principi el jove “ric”, que avui li demana consell, busca saviesa, alguna cosa molt pròpia dels líders religiosos com ens recorda la primera lectura. La religió, no solament la jueva, ha estat sempre unida a aquesta recerca de la saviesa, sobretot a un nivell pràctic: com hem de viure o com hem de ser, com deia santa Teresa: ‘Què faré per heretar la vida eterna?’, és a dir, com haig de viure per aprofitar al màxim aquesta vida que, d’alguna manera, ja és vida eterna. Jesús li recorda la Llei, els manaments, límits i camí alhora vers la comunió amb Déu i amb els altres, que en això consisteix veritablement la vida. I subratlla especialment les responsabilitats respecte als altres, els “fruits” de l'aliança: les relacions autèntiques amb els altres, protegint la vida, allò que tenen materialment i la seva fama personal, combatre l'engany i la mentida i ser fidels i agraïts amb els propis pares. El noi li assegura que tot això ja ho té en compte, que li importa, que ho compleix.

És ara quan Jesús se'l mira “amb afecte”, amb amor, no potser perquè sigui “bo” sinó perquè segueix preguntant, segueix volent alguna cosa més malgrat tenir ja una bona vida davant Déu i els altres. I Jesús el complau, li dona una clau que ningú abans li ha donat: que el segueixi, que això que busca, desitja i necessita, és seguir-lo. Per a això cal que vengui el que té i ho doni als pobres, perquè ja no ho necessitarà i amb aquest gest mostrarà el gran canvi que ha decidit. Ningú pot dir, potser, si la trobada es va produir i si va anar d’aquesta manera, però, per descomptat, l'evangelista ho utilitza per il·lustrar el que significa Jesús i el seu pas per la nostra vida. Seguir a Jesús és comprendre que viure amb Ell, com Ell, és la veritable vida i l'esperança per al món. Tant de bo que no ens freni l’haver de deixar el molt o poc que tinguem perquè, de debò que no val la pena.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)

Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m'ho concedí, vaig cridar l'Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l'or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L'aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s'apaga mai. Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,12-13)

La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 10,17-30)

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n'és de difícil, d'entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.» [Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]

LECTURES DEL DIUMENGE