Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«La llavor germina i creix sense que ell sàpiga com.»
15-06-2018
«La llavor germina i creix sense que ell sàpiga com.»

L'Evangeli de Marc, el nostre guia d’aquest any, no aprofundeix molt en la predicació de Jesús, toca solament l'essencial i deixa els grans discursos i pronunciaments als altres evangelistes. En el centre de molts d'aquests discursos i, per descomptat, en la seva essència hi ha les paràboles. Jesús les utilitzava molt, en la línia dels profetes i dels savis que van necessitar com Ell explicar la realitat divina de manera que l'entengués tothom. I també perquè impactés, que commogués els seus oïdors per tal que revisessin les seves idees, conceptes i, sobretot, les seves vides. En les paràboles es recorre a la realitat, que tothom coneix, per fer comprendre el que també és real: l'acció de Déu en nosaltres, que Jesús practica i intenta ensenyar per tots els mitjans. A l’evangeli que ens ocupa, es parla del miracle natural de la vida, de com una petita llavor, produïda per una planta, en genera una de nova amb l'ajuda inestimable de la terra, l'aigua, el sol i la misteriosa força de la vida latent en totes les coses. A la primera lectura veiem com els profetes i els savis de l'Antic Testament utilitzen aquesta realitat com a metàfora de l'acció divina que rega, fa créixer i trasplanta el seu poble.

Aquesta acció, amb la seva força i capacitat, fa possible que d'un petit esqueix reneixin els fills d'Israel. Les paràboles ens volen fer veure com neix, creix i es manifesta el regne de Déu, principal anunci i contingut de la missió de Jesús. Encara que la ciència conegui molt bé els processos del creixement de les plantes, no deixen de tenir cert misteri com neixen en jardins, testos i camps. Una força misteriosa, desconeguda, que apunta sempre a la vida, l'afavoreix i la manté; sempre podem comptar-hi. Aquesta força és la presència divina, que la paràbola ens recorda està al costat de Jesús i en ell actua. Déu cedeix tota la seva força i saviesa a aquest nou intent, ara sí definitiu, de crear un nou poble, una nova realitat capaç d'acollir tota la humanitat. No ens podem deixar enganyar per les aparences de nimietat, de feblesa, de poca consistència o, fins i tot, d’insignificança, dels principis d'aquest regne. Tota aquesta “petitesa” amaga la força meravellosa de l'amor de Déu que és vida, perdó, capacitat d'assumir allò que és negatiu, el fracàs i el rebuig fins a sortir-se’n amb la seva: retornar-nos les ganes de viure i l’esperança.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 17, 22-24)

Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d'Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5,6-10)

Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 4,26-34)

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........