Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

« Jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat»
10-12-2017
« Jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat»

El segon diumenge d'advent ens presenta la figura de Joan Baptista: de les arrels de la fe, de la revelació i oferta d'amistat de Déu a les persones, passem a l'arrel de la història de Jesucrist que s'entrellaça amb la de l'últim profeta, Joan Baptista. L'Evangeli descriu la seva figura en base al model del gran profeta Isaïes, el segon d'aquest nom, que va predicar la consolació i el retorn de l’exili cap allà pel segle VI a. de C., com recorda la primera lectura. I és en el context de la predicació del profeta Joan, conegut com el Baptista, que es produeix l'aparició pública de Jesús de Natzaret. Joan predica en el desert el nou consol del poble d'Israel, com havia fet l'antic anunciant el perdó de Déu que significava la fi i el retorn de l'exili de Babilònia. Ara anuncia la fi d'un altre exili: el dels apartats i allunyats de Déu, que són perdonats per la imminent irrupció de la salvació divina, que ja està molt a prop.

Déu ve, Déu actua com en l’antigor, i les persones per mitjà del profeta poden rebre aquest perdó perquè la seva vida canviï. Joan predicava a la conversió i batejava a tots aquells que volien abandonar la seva vida d'injustícia i acollir-se al regne i la salvació que eren a punt d'arribar. El baptisme significa aquest acolliment i reconeixement: en fer-se en públic, és una confessió d'injustícia i, al mateix temps, de voler abandonar-la i sortir-se’n, “per escapar al càstig imminent”. Ja feia molt de temps que no hi havia profetes a Israel i, per això,  aquesta predicació va causar gran estupor, alegria, esperança. Déu tornava amb els seus i potser per això el Baptista va triar per presentar-se les paraules del profeta que havia anunciat la gran commoció de la fi de l'exili. Això significava començar de nou, com en aquella ocasió. Una nova resta, un nou poble anava a ser escollit, salvat, consagrat i tots són convidats a participar-hi mitjançant el rebuig de la pròpia injustícia que va des de l'estafa del publicà a la mentida del sacerdot, passant per tota mena d'hipocresies, egoismes i cobdícies. Joan també anuncia de manera clara que ell no és la fi ni la meta, que ell no és l'Espòs, no és ell qui realment ve, sinó la presència personal de l'amor de Déu.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........