Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Quina poca fe! Per què dubtaves?»
11-08-2017
«Quina poca fe! Per què dubtaves?»

De la mateixa manera que el diumenge passat, aquesta setmana trobem a l’Evangeli un moment especial d’encontre de Jesús amb els deixebles, una ocasió de revelació, de comunió, d'entendre qui és realment Jesús. El relat comenta que Jesús es retira al desert, empès pel rebuig de la majoria de la gent i de l'augment de la persecució (mort de Joan Baptista) i allí dóna aliment al poble que el va a trobar, com Moisés i el Senyor van fer en el Sinaí, mostrant que és el Messies. Després passa el que llegim en el fragment de l’Evangeli d'avui. Jesús i els seus deixebles segueixen camins diversos: ells marxen per mar mentre Ell es retira a pregar, com sempre que necessitava il·luminar el camí que havia de seguir, destriant la voluntat del Pare. La trobada especial i significativa es produeix, doncs, després, sobre un mar que s’encrespa i amenaça a la comunitat naixent, pobra i sense recursos de diners ni poder. Els cristians se senten just com els apòstols en aquesta barca: a punt de sotsobrar a causa de les qüestions internes i de la pressió externa. Jesús sembla absent, els ha deixat a la seva sort. Però el moment de trobada –tècnicament anomenada teofania– revela que això no és així, que el Mestre sempre és a prop, atent al que succeeix als seus.

El mateix trobem a la primera lectura: el profeta Elies, que també es creu abandonat, descobreix que Déu està i estava present, i ben present, i atent a tot el que succeïa i, pràcticament, el profeta es podria haver estalviat el viatge. La brisa on es mostra el Senyor significa la seva presència contínua i atenta, tot i que en un segon pla, ocult, sense fer-se de notar però donant força i confiança a tots els que són capaços de trobar-lo en la fe. En el nostre relat, Jesús es mostra a tots els deixebles, a l'església sencera, com a dominador del vent i de la tempestat, a l'estil del AT, i desitjós de compartir aquest poder amb ells. En nom de tots, Pere es mig fia d’Ell i ho intenta però, una vegada damunt de l'aigua s'espanta i no creu de debò que Jesús li transmeti la seva força i resistència. Però és veritat i el Mestre l'hi ho fa veure. Jesús, malgrat les nostres pors, descoratjaments, incomprensions segueix escoltant la nostra oració malgrat la nostra poca fe i manifestant el seu suport, presència i proximitat.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,9a.11-13a)

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 9,1-5)

Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 14,22-33)

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Dóna’m aigua»
17-03-2017
«Dóna’m aigua»

...........