Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«El nom de la noia era Maria»
06-12-2019
«El nom de la noia era Maria»

Gràcies a l'especial vinculació de la gran festa de la Immaculada Mare de Déu amb Espanya, aquesta es vincula amb la celebració del segon diumenge d'Advent. A més, per si sola, aquesta festa mariana ja té un paper molt important en el temps d'Advent en el qual la Mare de Déu hi apareix com a Mestra i Mare, la que millor ens pot mostrar i ensenyar a reconèixer al seu fill Jesús, el qual cada dia continua venint a nosaltres.

Tal com llegim a la primera lectura, Maria representa una actitud completament oposada a la de la primera parella humana: tota la seva sensibilitat, intel·ligència, saviesa li serveixen per a reconèixer la visita de Déu -no per desconfiar-hi, com relata el Gènesi- i reaccionar com qualsevol persona hauria de fer. Maria sap que Déu no és l'enemic ni la gran invenció dels homes, la suma de les seves pors i febleses, sinó tot el contrari: Aquell que és i està sempre al darrere, donant sentit, i davant, donant vida i ànim. Que no és que existeixi, és que és i està en la realitat mateixa, com al principi, a favor nostre, oferint la seva amistat, amor, protecció. Oferint una vegada i altra a cadascú l’oportunitat de caminar amb Ell, de que ens acompanyi. Perquè allò que es pot esperar si anem sols ho anuncia la lectura i ho il·lustra la història humana: la saviesa que exclou Déu només ens descobreix que estem nus, sols, pobres, febles, enfrontats els uns amb els altres i competint per uns recursos suficients per a tothom si els compartissim.

Maria, en canvi, no coneix tot aquest corrent de maldat i desconfiança, ella va pel camí de lm trobada de l’home amb Déu: acolliment confiat, diàleg en veritat des de la seva realitat i circumstàncies i disponibilitat plena a la seva voluntat, que és el bé suprem per a l'home i l'experiència bàsica de sentir-nos estimats i protegits. Jesús ve i ho fa gràcies a Maria, al seu sí sense condicions, a la seva relació plena amb el Déu que és i està sempre present i volent cuidar-nos i donar-nos l'alegria que necessitem per a viure i afrontar tot el que la vida porta i que no sempre és del nostre gust.

Celebrem Maria, una dona de debò, que en el moment decisiu de tota vida humana va tenir el tremp de fer les preguntes (creure és també dubtar i demanar explicacions) que importaven i després donar la resposta que ens serveix també a nosaltres: el seu sí a la presència de Déu, a la salvació, a la veritat, la llum i la vida. El seu gest i la seva vida sencera realitzen realment el que tots els profetes haurien volgut veure: ella és el regne que s'implanta, la nova humanitat en comunió amb Déu que porta a aquesta realitat al Senyor, al Salvador, a Jesucrist.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 15, 4-9)

Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.

Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom.»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

LECTURES DEL DIUMENGE