Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Veuran venir el Fill de l'home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat"
16-11-2018
"Veuran venir el Fill de l'home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat"

Estem acabant l’any litúrgic i l'Evangeli que ens ha acompanyat, per ajudar-nos a captar i experimentar la presència de Jesús i a donar-li resposta, entra a la recta final. Per acabar d’explicar el missatge de Jesús, l'evangelista ha confegit aquest discurs anomenat “escatològic”, perquè és l'últim i perquè tracta sobre els assumptes del final dels temps i la plena realització del regne que Jesús ha iniciat. Abans de la fi o de cada final, perquè hi ha un final gairebé en cada generació, com diu el text, sempre hi ha un període fosc, de lluita, de tribulació, de nit que cal travessar. El text ho descriu com un cataclisme còsmic, és a dir, com la fi del món o del món que coneixem. Aquest món, o la manera de veure la vida imperant o simplement acceptada com a referent comú, sembla que s’enfonsi, o s'enfonsa realment. Jesús ens recorda que tot això ens influeix i que ens pot espantar però que enmig de tot plegat, i pot ser que gràcies a aquesta convulsió “còsmica”, podem contemplar el “fill de l'home”, el qual  es mostra venint “entre els núvols del cel”, el lloc on el Senyor es manifesta. Sens dubte, l'Evangeli es refereix al mateix Jesús, mort i ressuscitat, (una previsió ja acomplerta quan s'escriu aquest text) el qual es manifesta i actua amb tot el poder salvador de Déu, amb els escollits, els perseverants, els qui, arreu del món, viuen segons l'estil de Jesús.

En realitat, tota aquesta dinàmica ja actua en el nostre viure quotidià. L’Evangeli ens invita a veure-ho, a contemplar i discernir adequadament els signes dels temps, aquests gestos o picades d'ullet de la realitat que mostren que alguna cosa o Algú hi ha al darrere, movent fils en segon pla per conduir la nostra vida, i amb ella la història sencera, cap a aquesta fi de salvació i vida per a tots. Juntament amb els signes, tenim la Paraula pronunciada per Jesús, la qual s'identifica amb Ell mateix. Aquesta Paraula no passarà, encara que tot la resta, el físic, l'espiritual, les idees, les maneres de concebre la societat i formes de vida, la passada i la que ha de passar, s'enfonsi i s'oblidi. La Paraula és la nostra Llum, el gran regal de Crist, les petjades vives que ens porten vers Ell per poder-lo seguir cada dia de la nostra vida.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia de Daniel (Dn 12,1-3)

En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n'havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d'una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,11-14.18)

Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l'escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 13,24-32)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d'aquelles desgràcies, el sol s'enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l'home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l'estiu s'acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s'acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l'hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........