Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?»
20-10-2017
«De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?»

Després de les paràboles que il·lustraven gràficament l'oferta de Déu en Jesús, l'evangelista Mateu torna a les controvèrsies directes amb els dirigents d'Israel. En aquesta ocasió, s'alien fariseus i herodians que, pel que sembla, estaven enfrontats en la majoria de les qüestions, menys en aquesta dels diners. Aliats, s’enfronten a Jesús amb tota aquesta ironia hipòcrita tan pròpia dels professionals religiosos, que aparenten apreciar a qui, en realitat, menyspreen. La primera lectura planteja directament el tema de les relacions entre poders religiosos i civils (església i estat) però no sembla que l'Evangeli es refereixi a això, tret que s'entengui que el tema dels diners representi a la política o que Jesús generalitzi des d'aquesta qüestió les sempre complicades relacions entre el present i el transcendent. El text de Isaïes reivindica la llibertat de Déu de triar a qui necessiti per intervenir en la realitat, de manera indirecta, sense que l’“escollit” s'hagi de creure amb poders especials per parlar o actuar en el seu nom.

En aquest cas, el context és d'alliberament –el retorn del desterrament de Babilònia– però en altres ocasions també significa “càstig” o, millor dit, assumpció de responsabilitats per part del poble i els seus dirigents, quan la injustícia induïda o consentida es torna contra els qui la practiquen. A l'evangeli, Jesús es mostra com el mestre agut i intel·ligent, enginyós, que era. En primer lloc, ell no porta cap moneda i són els adversaris qui han de mostrar-la, fent visible que col·laboren amb el sistema i que els agrada l'or, independentment de la inscripció que porti, blasfema o no. La qüestió queda oberta, més que tancada. No s'estan definint dos marcs d'actuació, el del poder i el de la religió, què pertany al govern i què a Déu. S'està, com en altres ocasions, desemmascarant amb habilitat i gràcia, la radical hipocresia d'uns dirigents que neguen al veritable ungit i rebutgen l'actuació de Déu en d'ells. El Déu veritable no ofereix un inútil i pesat alliberament polític perquè uns altres s'erigeixin en nous dominadors sinó que ofereix l'amor, la llibertat dels fills de Déu, la veritat, la justícia a tots aquells que es reconeguin com a fills seus i es comportin com a tals amb els altres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 45,1.4-6)

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes. El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. »Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

» Segona Lectura

Primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,1-5b)

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 22,15-21)

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Dóna’m aigua»
17-03-2017
«Dóna’m aigua»

...........