Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»
11-09-2020
«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»

El Messies, que és Déu fet home i sempre proper, continua edificant de forma clara la comunitat com ha de ser la seva església, el cos, la família històrica que haurà de mantenir la seva presència a través dels temps i les circumstàncies, per estar sempre prop de tots els éssers humans, els seus germans. Si el diumenge passat es traçaven els límits visibles de la comunitat cristiana, avui s'incideix en el seu funcionament intern. Jesús afirma amb tota claredat, com també ho feia l'antiga aliança (primera lectura), que la vida en comú (qualsevol forma en que es manifesti) només es pot fonamentar en el perdó dels uns vers els altres, més encara, el perdó és l'única garantia.

La pregunta de Pere és perfectament lògica i humana, i se la planteja de la mateixa manera que ho faríem nosaltres mateixos: fins on cal arribar? quin és el límit que se'm demana? Ésser humà és ser limitat, temporal, haver de mesurar els propis recursos a l'hora d’emprendre qualsevol projecte. Però la resposta de Jesús és lúcida i clarificadora: només el perdó posa límit, fre i solució al pecat, a l'ofensa que, gairebé irremeiablement, causaré o em causarà l'altre, aquell a qui he volgut anomenar germà.

La paraula de l'Evangeli vol dilatar la nostra ment i el nostre cor: qui ha pecat contra mi (i contra qui peco jo) és un germà, una germana amb qui vull construir una nova forma, quelcom millor, una alternativa que sigui vàlida per a tota la humanitat. No pot ser una cosa formal, superficial, fingida, delimitada per normes, lleis, reglaments. La base, la possibilitat rau en la immensa misericòrdia i el perdó de Déu, com mostra la paràbola que tanca l'evangeli d’avui. Déu ens ha perdonat a tots, radicalment, preventiva i total en Crist, en la seva paraula, vida, obra, mort, resurrecció. Però això es queda només en paraules i bons desitjos si nosaltres no ens “suportem” i no ens fem millors mitjançant el perdó i el reconeixement del propi pecat i la pròpia feblesa. Amb el seu estil inconfusible, Jesús assenyala que “el número prescrit no limita, sinó que eixampla el perdó, i el límit del precepte l'assumeix il·limitadament la lliure voluntat”, com comentava sant Pere Crisòleg, el qual afegia que “el número set septuplicat per dies, mesos i anys implica la concessió de la totalitat del perdó”, és a dir, viure perdonant (i sent perdonat). És com un perdó exponencial, que es va multiplicant i què podria portar a canvis substancials en les persones i la societat: “s'abolirà de veritat qualsevol condició servil, llavors arribarà aquella llibertat sense fi (…), llavors arribarà el veritable perdó, quan serà abolida, fins i tot, la necessitat de pecar” i amb el temps anirà desapareixent el mal (que ens fem els uns als altres) del món, serà l'establiment real i veritable del regne de Déu. Tot perquè ens ocupem, de veritat, en donar i demanar perdó.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira (Sir 27,30-28,7)

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 14,7-9)

Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 18,21-35)

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: "Tingueu paciència i us ho pagaré tot." Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: "Paga’m tot el que em deus." L’altre se li llançà als peus i el suplicava: "Tingues paciència i ja t’ho pagaré." Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: "Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?" Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........