Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Però no es perdrà ni un dels vostres cabells»
15-11-2019
«Però no es perdrà ni un dels vostres cabells»

En aquetes darreres setmanes de l’any litúrgic, durant el qual hem anat “revivint” circumstàncies concretes de la història i la vida del dia a dia, se’ns parla de que hi haurà un final, que “tot el que té un principi té un final”, com s’acostuma a dir. La fe ens va encaminant cap a una meta concreta, de la qual en parlen avui tant la primera lectura com l'Evangeli, i cal no oblidar-lo, per a no perdre el camí i, sobretot, l'esperança d’arribar al lloc promès. L'antiga aliança parlava, sobretot, d’un final, com a “judici” per castigar “malvats i perversos” i premiar “els quals honren el meu nom”. Jesús, per la seva part, no amaga el tema ni les preguntes però no dona falses esperances. El seu discurs escatològic comença en l discurs que compartia amb els seus deixebles: la pau i tranquil·litat que havia permès construir el segon temple, una de les meravelles del món, estava a punt d'acabar.

No calia ser profeta, ni fill de Déu, per a adonar-se que la força d’autodestrucció que amagava aquella societat teocràtica i la perillosa mescla d'injustícia i fanatisme religiós ho tombarien tot. Jesús convida, primer de tot, a reflexionar i destriar, a no deixar-se portar per profetes ni endevins perquè Ell és l'únic amo de la seva Paraula. Tampoc cal témer les notícies sobre guerres i revolucions, que no són més que esdeveniments històrics que poc o res tenen a veure amb l'acció divina en la història. Una història que marxa cap a la seva fi, sí, però mai a través de la violència o el sofriment dels innocents. Per desgràcia, els creients sí que sofrirem l'efecte d'aquestes convulsions i sovint serem perseguits perquè el sol nom de Jesús significarà contradicció a causa del seu compromís amb la veritat i la justícia que no es fa pagar a ningú. El final vindrà, però quan el Déu Creador i de la Vida ho determini en una decisió que és part també del seu misteri i la seva presència. Fins llavors, segons Jesús, cal viure en la fe, cap a l'interior més que cap a allò extraordinari que pugui passar i preparar-se a la crítica, la contradicció, fins i tot la incomprensió i persecució. Tot això no és sinó una ocasió per a donar testimoni del que tenim per cert: l'amor del Pare en Jesús, el seu compromís real i històric, la seva presència prop de tothom, passi el que passi, mentre duri el temps present.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia de Malaquies (Ml 3,19-20a)

Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

 

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 3,7-12)

Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 21,5-19)

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?» Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Sóc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»

LECTURES DEL DIUMENGE