Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Veniu i ho veureu»
12-01-2018
«Veniu i ho veureu»

Després de fixar i reviure els fonaments de la nostra fe en Crist amb les festes nadalenques, tornem a recórrer amb Ell el camí de la nostra vida. Com cada any, i com a família seva que som, tornem a  escoltar i a reviure l'Evangeli. Aquesta vegada ens acompanyarà, sobretot, l’Evangeli de sant Marc, complementat en alguna ocasió, com avui pel de sant Joan, a causa de la seva menor extensió.

A les primeres pàgines dels evangelis, i per tant també de la nostra pròpia vida de seguidors de Jesús, hi trobem l’encontre amb Jesús, per reflexionar com l’hem viscut cadascun de nosaltres. Val la pena, veient aquests textos, que rememorem com hem acollit la Paraula de Déu i com hem reconegut en Jesús l'enviat a la nostra vida, la presència personal d'un Déu que ens crida a l'amistat i a la vida plena, passant justament pel nostre costat o fent-se trobar en les circumstàncies que siguin. A la primera lectura, Samuel és un nen, consagrat a Déu per la seva mare que l’ha rebut com a regal seu, que encara no capta que el Déu d'Israel està present i que crida, parla, dialoga, cerca persones a través de les quals poder transmetre la Paraula al seu poble.

Sortosament per Samuel, allí hi ha Elí, el vell sacerdot, que sap el que passa. També nosaltres hem necessitat algú que ens ajudés a entendre que Déu ens crida, que ens convida a entrar en el silenci en el qual Ell parla. A l'Evangeli, aquest paper correspon a Joan Baptista, adreçant els seus propis deixebles i seguidors vers Jesús, a qui qualifica clarament d’“Anyell de Déu”. Els seus deixebles, intrigats, segueixen Jesús i conviuen amb Ell, almenys una jornada, la qual cosa els és suficient “per quedar-se”. La crida, la Paraula, l'Evangeli són una invitació al tracte d'amistat amb Jesús, a “estar moltes vegades sols amb Ell” com diria Teresa de Jesús. És només en aquest “tracte”, en el seguiment que significa posar en pràctica l'Evangeli, on es pot “conèixer” qui és realment Jesús. De moment, avui revivim aquesta primera trobada joiosa i il·lusionant. Tant de bo que la il·lusió ens porti a l'amistat ferma i duradora, a considerar Jesús la persona més important de la nostra vida.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre de Samuel (1Sm 3,3b-10.19)

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t'he cridat pas. Vés-te'n a dormir.» I el noi se n'anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat pas. Torna-te'n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 6,13c-15a.17-20)

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l'home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 1,35-42)

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre', «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Dóna’m aigua»
17-03-2017
«Dóna’m aigua»

...........