Notícies

NOTÍCIES

13-12-2017
Bona festa
de sant Joan de la Creu

Moltes vegades he explicat la història d'aquell monjo vedanta de l'Índia, Swami Scsdesvarananda, que rebia molts pelegrins i buscadors que li anaven a consultar per demanar llum en el camí del creixement interior i de la saviesa. Arribaven de molts llocs del món. Quan  hi anava algú d'Espanya, instintivament preguntava: Ben segur que coneixerà Joan de la Creu, oi? Quan la resposta era una ganyota de desconeixement, perquè tot i ser paisans de sant Joan de la Creu no havien sentit parlar d'ell o, com a molt, només de nom, Sidesvarananda responia invariablement: “Llavors, amic/a, torna a Espanya, llegeix Joan de la Creu, i després vine a consultar-me a mi”.

Amb quanta freqüència perdem la fe en la saviesa que tenim a casa nostra i el tresor amagat en el nostre jardí. Un autor japonès, que va escriure un llibre denunciant la societat japonesa, tan avançada, tan moderna, que ha perdut la saviesa dels seus antics mestres.

En els nostres temps proliferen els animadors d'escoles d'orientació i d'educació per a la interioritat, per aprendre a viure, revelen necessitats urgents i demandes insatisfetes d'avui i de tots els temps, coneixem slogans i paraules lluminoses, modernes i amables, fins i tot per no creients… Mindfulness, Coaching, Focusing, Resiliència, Coliving, Zen, Progga, etc. etc. No hi ha en les meves paraules cap mena de prejudici vers aquests termes, tendències, escoles, que no pretenc en aquest moment valorar. Però sí assenyalar la força d'impacte i de llenguatge, el màrqueting, la posta en escena i l’abast de tothom d'algunes realitats que estan precisament expressades en el cor de la saviesa dels nostres místics.

Avui celebrem sant Joan de la Creu, un mestre universal, un savi desconegut en el terreny de la pràctica de l'oració, de la interioritat, de l'experiència de Déu… Joan de la Creu és el nostre germà gran, el nostre guia de cec, el nostre millor ‘gurú’ (disculpeu la paraula), un immillorable ‘xerpa’ de la muntanya santa dels secrets de Déu en el nostre interior, un discernidor de l'autenticitat de la nostra vivència de la fe i de l'amistat amb Déu, mestre de la sospita de tantes imatges i projeccions a les quals anomenem Déu o oració. Joan de la Creu, en temps de “Nit i de Crisi”, de dispersions i de pèrdues de sentit, ens relata els seus propis descobriments sense estalviar-nos el risc de perdre'ns, de buscar els nostres amors, de reconèixer el cérvol ferit, agreujat, en els nostres camins rals, aquí, en aquesta terra aparentment erma, que és la terra més propicia per deixar-nos estimar, per deixar-nos néixer, per deixar que Ell neixi.

Una vegada, essent jo un jove estudiant carmelita, vaig sentir dir-li al pare Maximiliano Herráiz, que Joan de la Creu havia estat ‘home d'un amor’. La força d'aquest qualificatiu va tenir un efecte impactant en el meu ànim. Recollia un anhel, diria que una ànsia interior que perdura amb molta força fins avui.

Vull donar gràcies a Déu amb tots vosaltres, germans i germanes, per la vida i la doctrina, per la presència i la proximitat de Joan de la Creu en les nostres vides. He estat aquests dies a Úbeda i a Segòvia, dos llocs santjoanistes únics. He pregat per tota la Província Ibèrica de Santa Teresa, per tot l’Orde, per cadascuna de les nostres comunitats de frares, monges i seglars, i li he dit que ens mostri, en la nit la llum, en el fred la flama, en l'atonia el Càntic, en la ferida i l'absència els amors i a l'Estimat Crist...

Vull agrair a tants germans i germanes nostres que ens han regalat durant molts anys la doctrina i l'experiència de Joan de la Creu, a través de l'estudi, de l'oració i de la pedagogia… Germans nostres que ens han ensenyat a estimar al Sant de Fontiveros, a el ‘Mudejarillo’, al príncep dels poetes, però sobretot a l'enamorat de Déu.

Vull recordar el pare Federico Ruiz, que viu en la nostra comunitat de malalts, amb la memòria perduda, cuidat pels seus germans i alguna amiga religiosa, amb afecte maternal, perduda la parla i la consciència. Vull recordar paraules seves, que ara llegeixo amb emoció, pensant que aquell amor callat i desinteressat viu en la seva ànima, fins al dia que el Senyor alliberi la seva ment i reconegui que tot ha tingut sentit, que tot ha estat la història d'un amor en el cor de la nit i la nuesa. Amb molt gust li dono la paraula al pare Federico, desitjant que aquest dia del Sant sigui para tots un dia de goig i de llums despertadores…

“Aquí està Joan de la Creu viu i en persona. Ha rebut després de mort grans honors: de místic, doctor, poeta, sant, escriptor, teòleg. Títols ben merescuts, laboriosament conquerits. Tot i això,  jo continuo veient al frare Joan de la Creu viu, sense títols acadèmics i sense canonitzar, que porta la genialitat amagada i inconscient. Viu entre els seus germans com a cristià i com a carmelita contemplatiu, fent una mica de tot; a estones perdudes, també escriu. Joan de la Creu és un home senzill, bo, valent, sensible, intel·ligent, profundament religiós.” (Federico Ruiz)

Que en aquest camí d’Advent, de la mà de Maria i de Josep, Joan de la Creu ens encomani la seva bondat, valentia, sensibilitat, intel·ligència i religió.

FELIÇ DIA DEL NOSTRE SANT PARE JOAN DE LA CREU!

fra Miguel Marquez ocd

Provincial

VEURE TOTES