Notícies

NOTÍCIES

24-12-2017
Pau i joia

   Benvolguts germans i germanes de la Província Ibèrica de Santa Teresa i del Carmel:

   En la vigília del dia sant del Nadal, a poques hores de la mitjanit, amb l'ànim esglaiat i l'esperit desitjós de ser silenci amb Maria i Josep, en adoració expectant davant qui és a punt de néixer superant totes les nostres previsions i somnis més optimistes, acullo la vida de cadascun de vosaltres germans i germanes meus, i, vestit amb l’hàbit que vaig reclamar el dia de la meva professió en el Carmel, la misericòrdia de Déu, la pobresa de l'Orde i la vostra companyia, m'acosto descalç al misteri de Betlem nu de la meva ofrena perfecta, obsequiant a Jesucrist la veritat i el lliurament sense cap demora ni cap queixa.

   Renovo amb tots vosaltres, davant el Pessebre, davant el misteri de l'Amor més gran, el SÍ tremolós i alegre que neix en les entranyes del fang que som, en aquesta carn i sang de la qual Déu s'ha volgut engendrar per estimar en nosaltres el més profund de  la nostra veritat.

   Sí, aquesta nit, amb molta alegria renovaré davant Maria i Josep, al costat del nounat, amb tots vosaltres i per a tots vosaltres, unes GRÀCIES molt sinceres, sense gaires paraules, deixades en el silenci i inclinant la vida en adoració per tot el que se'ns ha regalat i per la fortuna que tenim.

   El nostre portal potser no té les millors condicions per acollir l’Infant, segurament sant Josep no ha tingut temps per deixar-ho tot com li hauria agradat; tot és improvisat, i segurament hi trobarà teranyines; ni tan sols ha pensat en treure fora de l'estable els animals que hi ha, el burret o la mula, i el bou, o qualsevol altre estadant que, com ells, s'hagi refugiat allà a darrera hora. El lloc no està gaire ordenat, ni gaire net, no és la casa que Maria hauria somniat per rebre el fill de les seves entranyes, ni s’assembla al racó que Josep  hauria preparat si li haguessin donat prou temps.

   Però, en la inquietud i incertesa del moment que s’apropa, els cors sí que estan totalment disponibles per acollir, amb amor inexpressable i humil, l'Amor més gran i més necessitat d'amor.

   La nostra comunitat, el nostre portal no és perfecte, afortunadament no estem prou preparats, ni segurs, ni l'Advent ha estat prou del nostre gust, però ara rebem, amb els pastors, la invitació improvisada, ja no hi ha temps pel jo, perquè el Tu ve plorant i rient i porta nu, en la seva feblesa, els nostres millors somnis i projectes, el millor programa de futur, per aquest any i per a tots els dies de la nostra vida, en el cor de la nostra misèria, les nostres esquerdes, ferides, pobreses, malestars, nits, depressions i disgustos. Avui Déu mateix, fent-se ferida, en silenci d'amor, s'abraça amb nosaltres en un sí per sempre, i ens demana permís per estimar-nos i per deixar-nos estimar, ens regala sense condicions l'única medicina de tots els nostres mals.

   A principis del segle passat, Severi, tia àvia Patricia (carmelita d’Hondarribia), moria enmig de dolors horribles, de septicèmia. Tota la família recordarà molts anys després i fins avui, que abans de morir, se li va il·luminar la cara i repetia en eusquera: Zein Ederra, zein ederra, zein ederra! Quina bellesa, quina bellesa, quina bellesa! Per alguna cosa que ja veia. De vegades el nostre món sembla tot ell afligit d'una septicèmia incurable i universal, i, tanmateix, quanta bellesa, quant Déu naixent i volent néxer en les seves entranyes!

 

   Un record especial per aquells que ja viuran aquest Nadal molt més a prop del misteri de Betlem, en el cel, tan a prop també de tots nosaltres, els recordem i brindem amb ells, perquè ens segueixin ensenyant a caminar i a viure:

   Germà Rafael (Oviedo); mons. Amancio Escapa (Santo Domingo); P. Antonio G. Catena (Madrid); P. Enrique Llamas (Madrid); P. Domiciano Sáez (Gijón); P. Felipe Sainz de Baranda (Burgos); P. Ildefonso Peñas (Talavera de la Reina); P. Jacinto María Vallejo (Madrid); P. Marciano García (Cuba); P. Ramón Terrones (Burgos); P. Santiago Guerra (Salamanca); P. Segundo Fernández (Àvila).

   També un record especial per totes les carmelites, les nostres germanes que han partit, no tinc aquí tots els seus noms, però estan vives en la nostra oració i agraïment. I a tots els carmelites seglars morts.

   Aquesta nit, amb tots vosaltres, faré silenci, adoraré i li prendré en braços el fill de Maria i de Josep, donant gràcies per tant do i tanta bellesa.

   Gràcies germans i germanes meus, per deixar-vos néixer, gràcies, Nen Déu, el nostre Rei i Senyor, pel do del teu amor sense límits a cadascun dels meus germans i germanes. Cuida'ls, cuida'ns avui i tot aquest Nou Any 2018!

BON NADAL!

fra Miguel Márquez

provincial

VEURE TOTES