Notícies

NOTÍCIES

01-04-2018
Pasqua de Vida Nova amb Maria
Bona Pasqua de Resurrecció!

Benvolguts germans i germanes de la Província Ibèrica de Santa Teresa, Bona Pasqua de la Vida Nova en la Resurrecció de Jesús. Goig i Pau a vosaltres, a la vostra comunitat, a tothom que comparteix amb vosaltres el bonic i feixuc camí de la vida, pau a les vostres famílies! “Sóc jo, no tingueu por. Pau a vosaltres. Jo estaré cada dia amb vosaltres fins a la fi dels temps”, diu el Senyor.

Tot just clareja i tot està en silenci. Encara amb el regust de la celebració de la nit amb els meus germans de comunitat i un grup de gent fidel... el Senyor es regala en la senzillesa de vida.

Jesús és viu, més viu que mai. Ve de la mort i del sepulcre. De tots els sepulcres i de totes les morts. Se'ns regala alta vegada en el Fill un començament que mai, ni el millor dels guionistes de cinema hauria sabut imaginar, ni somiar. A Maria li va néixer, en l'angoixa i la incertesa del camí, el millor dels dons en un pessebre. Ara, en el matí de Resurrecció, li reneix a la llum el Fill com a vencedor de la mort i del pecat, nascut definitivament per a una vida nova, per redimir totes les nostres foscors o morts.

Ens unim a Maria, dona de la Vida Nova, per tornar a l'escola essencial del que vol néixer. Neix i reneix sempre, sempre, sempre... de la terra, de la foscor, de la misèria, de la pobresa, com a regal per ser cuidat i bressolat, protegit i lliurat. Maria ens ensenya la manera de cuidar el Senyor ara Ressuscitat, acompanyant als germans, perseverant en l'oració, invocant junts l'Esperit, esperant, contra tota desil·lusió i cansament, una nova Pentecosta per a les nostres comunitats, l'Orde i l'Església. No a la nostra manera i com havíem somiat… ‘Nosaltres esperàvem...’ deien decebuts. No retenint el Senyor, ni forçant-lo perquè mantingui els nostres edificis i signi els nostres projectes humans de conservació i restauració de les nostres inèrcies i seguretats.

Per ventura, aquella situació dels deixebles, després de la mort de Jesús, no és un reflex d'alguns dels nostres sentiments? Por, incertesa, decepció, cansament, derrota, frustració, fallida de les esperances… Vivim temps forts en l'Orde, a l'Església, al món...

Un moment d'èxode interior en marxa (no només a Europa i Occident, tothom) vers a una terra promesa (que ja és aquí) que no és l'èxit numèric, ni el rejoveniment de les forces vitals, ni l'expansió, o l'obertura de nous sagraris (que tant abrandaven el cor de la Santa), sinó un present d'intempèrie, de canvi d'època i èpica, en molts casos d'envelliment i també naixements inesperats, feblesa de les nostres forces i fortalesa en humilitat, crisi d'estructures materials i canvi de paradigma (mentalitat i disponibilitat per reinventar la contemplació i la fraternitat, des de l'essencial i des de la lucidesa teresiana de l'experiència nua d'amistat apassionada amb Crist, des de l'obstinació, contra tota rancúnia i recel, d’estimar-nos, apreciar-nos i tractar-nos be). Així ho va expressar amb una força precisa monsenyor Agrelo per a la vida religiosa, i val per a la vida cristiana, per tots els nostres laics i grups:

“Dono gràcies a Déu perquè és ell qui ens ha exiliat –qui ens està exiliant- de tota mena de poder social i eclesial, i ens està cridant a la marginalitat, a la no visibilitat, a servir, que és l'única forma de seguir a Crist Jesús. Trigarem temps -quant temps més?- en adonar-nos que, mentre crèiem estar treballant per la renovació de la vida religiosa, en realitat no fèiem una altra cosa que malbaratar energies a mantenir el vell, a vestir-ho de seda, a passar-ho una vegada i una altra per l'esteticista. No es tracta de tornar a ser ‘molts’, sinó de deixar-nos fer per l'Esperit de Déu perquè siguem a l'Església el que ell vol, i realitzem la tasca que ell ens confia. El futur de la vida religiosa no es llegeix en les línies de les nostres tradicions ni en les vísceres de les nostres estructures, sinó en l'evangeli i en el cor dels qui es converteixen i creuen en ell.” (Barcelona el 9 de maig de 2015)

Em va escriure Inma des de Badajoz i em va donar la notícia… en una hora estava programat el naixement del seu fill Martín, el primer. Després el vaig veure dormint nu en la seva falda. Moments colpidors de l'esclat misteriós d'una vida nova. La “mamá” es trenca i s'obre per deixar sortir el fill a la llum. La criatura passa per l'experiència de l’estretor i la intempèrie. Neix la vida. Som donats a la llum i se'ns regala la vida, la Vida. Ens és difícil acceptar, creure i reconèixer la Resurrecció que està com la veritat més comportada en el cor de tot el creat, com un permanent ressorgir amb nou rostre i infinites formes, també en el vell i estèril, també des del fons del pecat (‘oh, feliç culpa…!’).

Volem que ressusciti la vida sense que res mori, que ens neixi sense que res es trenqui, que claregi sense passar per la nit?

Volem néixer sense passar pel túnel estret del deixar-nos fer i il·luminar? Per on ens vol néixer la vida?

Què ens ensenya Maria, la Mare de Jesús i Mare de l'Església naixent, la Mare i Reina del Carmel?

Guia'ns tu, Mare, a la Font, al teu Fill Jesús Viu Ressuscitat, ensenya'ns a viure en l'Esperit, dòcils en el voler del Pare.

Al costat de les ruïnes del Wadi on va néixer el Carmel ha començat a brollar aigua de la roca.

La figuera ja treu gemes i han florit els arbres anunciant el fruit que ha de néixer.

Entre les ruïnes de Síria els nens canten una cançó amb un somriure no bombardejat ni vençut: els nostres cors bateguen altra vegada retornant a la vida. Junts podem tenir esperança. Volem cridar fort: tot és possible.

Bona Pasqua germans. Gràcies per ser Resurrecció i Vida Nova!

 

P. Miguel Márquez ocd

Provincial

1 d’abril 2018

Diumenge de Resurrecció

VEURE TOTES