Notícies

NOTÍCIES

16-07-2018
Bona festa del Carme
a tota la Província.

Desitjo a tota la Província Ibèrica de Santa Teresa, la pau i l'alegria, la confiança i la fortalesa que neixen del Cor d'una Mare, de la més bonica i encantadora de les mares.

Escric a l’albada d'aquest matí irrepetible i sagrat, com la terra verge, del 16 de juliol de 2018. Clareja a les terres del sud despertant en el cor de la nit l'aurora i pervindre amb que ella ens vol obsequiar.

Avui és dia de Maria i també el nostre, de tota la gran família del Carmel; avui reunits a redós de la Mare diem amb ella i per ella a Déu GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES...

Aquest 16 de Julio ve marcat, per a mi, pel misteri de la mort i de la vida, per la partida sobtada d'un germà, José Manosalva, pare, pastor i germà aquí a Còrdova, a Sant Cayetano. M’endinso en el desconcertant misteri de la mort, com una espasa que sega inesperada i sense explicació els somnis i projectes que teixim i llaurem amb il·lusió i pobresa, amb cura i alegria. Quan menys ens ho esperem, la realitat ens retorna a la realitat més crua i més bella: no tenim aquí el nostre estatge permanent i vivim ja, en aquesta provisionalitat i fugacitat, l'esperança complerta del que un dia se'ns descobrirà. Em deixo abraçar i abraço els meus germans i germanes, acceptant el consol de la comunió que ens conforta i encoratja sense paraules i sense fingiments. Ens submergim units en l'hora del dolor i de la incertesa, de la nit i de la feblesa, en l'esperança que comporta el cor d'una Mare, la Verge del Carme, que acull al peu de la creu el fill mort que un dia va donar a llum en les entranyes de tanta pobresa i petitesa.

No sé com explicar-ho, però quan em sento desemparat i desarmat, quan no tinc explicacions ni seguretat pel demà, quan no defugeixo trepitjar descalç la terra del dolor, del morir, de la malaltia i de la feblesa, més trobo en Maria la Vida Nova i el Futur, el néixer en la mateixa arrel on reposa dormida la nena que creiem sense vida. Com explicar tot això, ara i aquí, quan tinc al meu costat el cos sense vida d'un germà al que se li va trencar el cor en el camí de retorn a casa; aquí mateix, precisament, batega la vida misteriosa, miraculosa, com aquest nou dia que, mentre escrivia, s'ha fet llum i claredat.

Dono gràcies a Déu per la vida que ara se'ns regala i ho faig conscient que vivim un temps fort d'incertesa i decreixement, de crisi i feblesa, que van ser sempre temps oportuns pel Magnificat de la Fe audaç i valenta en la promesa i victòria de Déu. Per ventura no és aquesta l'ocasió de Déu en les entranyes d'una mare, la qual ens porta el regal d'un futur que nosaltres no fabriquem i que és do autèntic i regal de l'Autor de la vida, del Déu dels principis, del Senyor de la història?

Acullo, en la meva màxima feblesa, tot el que ara en la nostra vida és incertesa i temor, cansament i dolència, impotència i aparent esterilitat, perquè, en recolzar la meva vida cansada en la falda de Maria, sento viu dintre meu el batec inexplicable que sempre he notat, inconfusible: No soc la teva mare? No estic aquí per a salvar-te? No t'he infantat tantes vegades i ho seguiré fent tantes i tantes més?

I resto descansant en el batec viu de la petitesa de Maria, que ens fa cantar agraïts el do de la Vida.

I m'arriba una poesia, que ve d'una amiga i que diu veritat de mare i de saviesa:

"Ese día en que la dura realidad desfigura una región de la verdad; ese día, ese día amo más.  Ese día que se parece al día final y madura sombríamente mi portal; ese día, ese día amo más. Ese día, el día del dolor, es un día de oculta fundación. Ese día que parece llorar es crisol preparando el sonoro cristal. Ese día de sed trae lluvia un día después. Ese día de sed mañana me hará crecer ".

En aquests dies Maria em porta el record i la vida de germans i germanes en terres dures de conflicte i de trencament. Maria manté l'esperança d'un poble que aguanta sense rendir-se injustícies i mentides, ambicions i cegueses, que enfronta amb ànima humil i noble la defensa de la vida i la dignitat invencible amb un Magnificat que aplega  el crit i el clam de tots els que en cada ésser humà veuen a Déu i a si mateixos, i somien amb una terra de comunió i de família. Des de Timor a l’Àfrica Occidental, des de Guatemala a Síria, des d'Ucraïna a Veneçuela, a cada raconet d'Espanya, i ara en l'ànima del poble nicaragüenc, abracem amb Maria els conflictes oblidats i ens unim a les paraules que m'envia el nostre germà Silvio Baez des del cor del conflicte:

"Querido Miguel, gracias de corazón por tu mensaje, tu cariño de hermano y tus oraciones. Tus palabras y tu cercanía me han dado mucho consuelo. Reza por este pueblo de Nicaragua tan sufrido y para que sus pastores seamos “amigos fuertes De Dios” y “podamos ser vendidos como esclavos de todo el mundo como Él lo fue”. Un gran abrazo con mucho cariño. Me encomiendo a tus oraciones y a la de todos los frailes ".

Benvolguts germans i germanes, dono gràcies a Déu pel meu germà Silvio Báez, pel meu germà José Manosalva, i pels meus germans i germanes que donen la vida sense demanar res, sense cap altra recompensa que la joia de donar-se, de consolar i donar a llum la vida i la veritat amb Maria. Gràcies per no rendir-vos, gràcies per creure que aquest temps és el temps de Déu i que Maria segueix sent el nuvolet que porta la pluja fecunda, la font que raja i corre de nit, el batec que anuncia vida en les ruïnes de totes les nostres estructures i arrugues...

En un moment de crisi i de summa pobresa a una amiga li va brollar la lletra d'aquella preciosa cançó que avui fem nostra amb Nicaragua, amb Timor, amb Síria, aquí en Sant Cayetano Còrdova, i amb cada racó de la nostra Província, amb cada comunitat i cada germà i germana, amb el nostre pare Saverio i amb tot el Carmel, amb la qual us abraço i beneeixo, i em deixo abraçar i beneir en Maria desitjant que, el d’avui, sigui un dia feliç per a tots:

Madrecita del Carmen, estas vestida de fiesta,
el color de mi tierra te cubre el corazón.
Tierra bendita, tierra sedienta, que con tu presencia
orante la convertiste en Misión.

Madrecita del Carmen, intercede por tu pueblo,
no dejes que la injusticia, aplaste nuestro sueño,
reaviva la esperanza, que algo nuevo está naciendo.

Madrecita del Carmen falta el vino de alegría,
échale una mirada a tu hijo Jesús.
No podrá resistirse a tus ojos,
esos que con ternura cobijan nuestro dolor.

Madrecita del Carmen te hiciste canto del Padre,
por tantas maravillas que en tu pobreza obró.
Enseña a nuestro pueblo que es pobre,
a liberar su canto que nadie calle su voz.

 

VEURE TOTES