Notícies

NOTÍCIES

03-11-2018
Noces a la casa d'Alba
Presència de santa Teresa de Jesús

Un retrat grandiós  de ”Santa Teresa de Jesús” representada amb l'hàbit carmelita, obra de l'artista barroc Juan Carreño de Miranda (Avilés, 1614) i pertanyent a la col·lecció d'art de la Fundació Casa d'Alba dominava l'altar major de les noces entre Fernando Fitz-James, duc de Huéscar, i la consultora d’Around Art, Sofia Palazuelo.

Aquest retaule vegetal amb les obres de la família Alba no s’ha muntat així com així. D'alguna manera, aquesta ara espiritual, situada en el jardí del Palau de Llíria, obra i producció d'Aflori Mio i disseny de la paisatgista Teresa Vicente Franquiera,  simbolitza a la perfecció les vides dels joves contraents. "Volíem unir gustos i maneres de pensar de dues famílies diferents", explica la paisatgista. Per una banda, la vida dedicada al món de l'art i el col·leccionisme de Palazuelo; i per l'altre, el gran paper que els Alba han tingut al llarg de la història en el mecenatge d'artistes i literats, així com l'íntima relació del gran duc d'Alba Fernando Álvarez de Toledo i la seva dona, María Enríquez, amb l'avilesa de l'Orde de les Carmelites Descalces.

Santa Teresa d'Àvila, aquí retratada escrivint –com a bona patrona dels escriptors–, acompanyada d'un colom que representa l'Esperit Sant i una calavera com a símbol de la mort –un element propi de l'època barroca–, va tenir una estreta amistat amb aquesta poderosa i rica dinastia, malgrat la gran austeritat i senzillesa que sempre van caracteritzar a la religiosa.

L'amistat entre santa Teresa i els membres de la Casa d'Alba es va començar a forjar gràcies a la seva germana Juana i el seu cunyat Juan de Ovalle –comptable del duc– a la localitat d'Alba de Tormes (Salamanca), una vila que en el segle XVI es converteix en una segona cort espanyola –al més pur estil dels poderosos Medici a Florència– per la qual transita una multitud de personatges de la política, l'art i la literatura gràcies al poder de convocatòria i la filantropia dels avantpassats del jove duc de Huéscar.

De fet, la inclinació per la santa era tal que anant de camí de Valladolid a Àvila va ser reclamada per la família nobiliària per acompanyar en el part a l'esposa de Fadrique Álvarez de Toledo, duc d'Alba, un nen que moriria 15 dies més tard. Finalment, seria en aquesta “ribera verda i delitosa” d'Alba de Tormes, com diuen els versos de Garcilaso de la Vega, on santa Teresa fundaria amb l'ajuda de Sant Joan de la Creu en 1571 el convent de l'Anunciació, una construcció propera al palau on residia la saga dels Alba. Un lloc on ella  mor i on reposen les seves restes mortals per obstinació expressa de la Casa d'Alba, custodiades per nou claus, tres de les quals en possessió de tan il·lustre cognom.

En definitiva, la presència de la santa és un clar homenatge als avantpassats d'una de les famílies que més ha contribuït a la creació i conservació del patrimoni artístic del nostre país. Un mandat que en un futur recaurà sobre les espatlles nobles de Fernando Fitz-James, el futur duc d'Alba.

VEURE TOTES