Notícies

NOTÍCIES

11-02-2019
Finalitza el Capítol Extraordinari de Goa
Paraules del P. General Saverio Cannistrá

Abans de deixar Goa i retornar a les nostres cases, em venen al pensament unes paraules del papa Francesc, amb el seu estil simple i informal: "HAGAN LÍO…". Tenim el perill de quedar-nos adormits. Aquests moments han estat importants. Inici d'una nova etapa. Aquest camí ens ajuda a despertar-nos d'una certa monotonia, d'una tendència a donar-ho tot per fet. Quan no se sent la necessitat de repensar, de qüestionar-nos els elements fonamentals de la nostra vida, pot ser un senyal negatiu perquè pot significar que en realitat no hi estem pensant o no ens preocupem de connectar-los amb una història que no s’atura.

Crec que les dues finalitats d'aquest camí són la fidelitat i la renovació; i, d'altra banda, la cohesió i la unitat de l'Orde. Aquestes dues finalitats no es poden aconseguir sense esforç, sense treball. Es tracta de mantenir sempre una tensió. No hi pot haver una fidelitat sana sense una renovació constant. Fa falta mantenir aquests dos pols. Pel que fa a la unitat de l'Orde, també és una unitat carismàtica que contínuament està en tensió amb una pluralitat. Crec que el que estem fent serveix per a mantenir aquesta tensió entre els pols, per a evitar que la renovació s’interpreti com un canvi, però no com un creixement orgànic i coherent de la nostra identitat. Per altra banda, cal treballar perquè la diversitat no sigui disgregant, no es trenqui la unitat de l'Orde.

Personalment expresso la meva satisfacció perquè estem treballant sobre punts fonamentals per al futur de la vida de l'Orde. Al mateix temps, conec la complexitat, la dificulta d'aquest treball, sobretot pensant en la Declaració sobre la nostra vida. Haurem d'elaborar una metodologia per a redactar aquest text. Hi hauran de participar les diferents circumscripcions, abans d'arribar al proper Capítol general a l'abril de 2021.

M'ha semblat important al final del missatge del Definitori la invitació a una renovació permanent. Espero que aquest procés serveixi per a l'animació de les Províncies. Aquest camí s'ha fet molt lent en els darrers anys.

Vull dir unes paraules sobre aquest Definitori. La meva impressió és que el ritme que se li ha donat ha funcionat bé, em sembla que no ha estat pesat i que ha permès a cadascun tenir temps per a la reflexió personal, pel treball en grup, i temps per a l'assemblea. Es van pensar aquests quatre moments diaris: comunicació, reflexió personal, treball en grups i assemblea. Em sembla bastant harmoniós, ens ha ajudat el tenir un tema precís.

Vull compartir amb vosaltres el sentiment de desig de seguir endavant en aquest camí, no deixar-lo, ni desanimar-nos de la pobresa que tenim tots. Coneixem dels límits del nostre temps. Ens cal una veritable humilitat que consideri, a la vegada, la nostra incapacitat, però també el que Déu vol fer a través de la nostra petitesa. Tinguem una actitud de fe en Déu que se serveix de nosaltres com a instruments, per a assegurar-li un futur al nostre Orde. Que no ens desanimin les dificultats. Aquest és, sobretot, un camí de discerniment. Més que un treball d'estudi (que serà necessari), és un treball de savis, de persones que facin un discerniment en l'esperit i de l'Esperit. Una bona dimensió de recerca interior de la voluntat de Déu sobre nosaltres com a família avui. Això requereix oració, escolta, temps d'espera. Això és el més bonic del nostre treball, i també el risc del no estar-hi en la disposició que requereix.

 

Us vull convidar a tots a aquesta predisposició: de fe en l'obra del Senyor, en la seva proximitat, i, al mateix temps, d’una humilitat oberta a col·laborar amb Ell, amb el Senyor, perquè es puguin trobar els camins que ens han de permetre realitzar plenament tot el que vam professar, tot el que ens vam comprometre a viure amb la nostra professió de pertànyer per sempre a aquesta família.

VEURE TOTES