Notícies

NOTÍCIES

10-05-2019
Nova biografia
de Santa Teresa de Jesús

El títol, ‘Mi Teresa’, significa que, després de tants anys estudiant la seva personalitat i l'ambient històric en el qual va viure la Santa; llegint el seu llegat literari una i altra per a explicar-lo als altres per escrit i de paraula, crec que tinc el dret de possessió -no com a valor absolut- d'aquest dibuix que presento als lectors. Per fer-ho m'he aprofitat de la saviesa de tanta gent que ha presentat la seva imatge en estudis biogràfics i doctrinals, antics i moderns, especialment rics després de l'III Centenari de la seva mort l'any 1882.

Pel que fa a les “novetats” d'aquesta edició de la seva Biografia respecte de l'anterior, tan difícils de trobar i presentar, indicaria les següents. “Novetat absoluta” és començar pel final de la vida, el “Discurs Postmortem: la glorificació” (cap. 1), per a seguir amb el relat del seu naixement i la vida sencera fins al moment de la mort. També considero “novetat” l'aprofitament parcial dels estudis que van aparèixer amb motiu del V Centenari del seu naixement (1515-2015) i de les meves pròpies aportacions al teresianisme en aquests darrers anys. Un tresor inesgotable que he aprofitat massivament han estat els 6 volums de ‘Procesos canónicos para la beatificación y canonización de Teresa de Jesús (1591-1611)’, publicats amb motiu del V Centenari.

I, fixant-nos en les particularitats, he intentat dissenyar millor la llar paterna-materna dels Cepeda-Ahumada, sobretot la situació econòmica i les activitats de Don Alonso en el temps dels dos matrimonis i la ruïna financera al final de la seva vida. Per a això he aprofitat millor el plet familiar a la mort de Don Alonso (1543), utilitzant també per a dissenyar el context familiar el plet d’hidalguia dels quatre germans Cepeda (1519-1523), entre ells el pare de la Santa i que ja vaig aprofitar prou en l'edició anterior.

Presento amb interrogant la possible existència d'una germana bessona de Juana, l'última nascuda fins ara coneguda, i que moriria en el moment del part de Donya Beatriz l'any 1528. Amb això es completaria el número de dotze “germans” als quals al·ludeix la Santa, tan buscats pels biògrafs -fins ara sense èxit definitiu- amb aquest germà/a “fantasma” difícil de trobar.

També he aprofitat les últimes aportacions bibliogràfiques que donen nova llum a la hisenda familiar de Gotarrendura, excloent al mateix temps la possibilitat del naixement de la petita Teresa en aquesta localitat avilesa, situant-lo a la ciutat d'Àvila. Així com la presència i les correries dels set germans de Teresa per terres americanes. I un estudi especial de les relacions de Teresa amb el seu germà Lorenzo, amb el qual va estar unit amb llaços familiars i d'experiències espirituals.

També està més enriquit i dissenyat el tema de les malalties de la Santa amb noves aportacions bibliogràfiques i nous anàlisis dels diagnòstics mèdics del seu temps i del nostre. Així com el tractament del cos de Teresa després de la seva mort, el qual considero incorrupte durant uns trenta anys, amb els avatars dels trasllats des d'Alba a Àvila i el retorn al lloc de la seva mort, i el sorprenent trasllat a lloms d'una cavalleria entre costals de palla, amb nocturnitat i traïdoria per a no encrespar l'ànim de les monges i, sobretot dels pobles respectius.

Hi ha un petit detall que considero “novetat” i és que sospito que el responsable del canvi de la ruta de la mare Teresa que venia decidida a tornar al convent de San José d'Àvila des de Medina (setembre de 1582), venint de la fundació de Burgos, no va ser el Pare Antonio, vicari provincial, sinó que ho va fer per manat del llunyà provincial, el P. Jerónimo Gracián.

Finalment, dues petites “novetats”. Una, és la pregunta que faig al final del llibre sobre la “actualitat” de santa Teresa en un món amb tants canvis i amb una situació religiosa tan diferent a la seva i què ens diu ella als cristians del nostre temps. I també “novetat” és que dedico l'obra no només als lectors creients en Déu i en Crist com Déu, com va ser ella, sinó també als “ateus” i als “agnòstics” perquè s'acostin amb llibertat d'esperit i sense prejudicis a aquesta testimoni excepcional de la Transcendència.

VEURE TOTES