Notícies

NOTÍCIES

03-11-2019
In memorian germà Rafael Cuéllar Almagro
Pau Eucarística

 

 

Amb poc més de vint anys, un jove alt i fort va trucar el timbre del convent de la Verge del Carme, al costat de l'església del mateix nom, des de 1954; si bé, l'arrel i ressò era i segueix sent, Santa Marina, a la ciutat extremenya de Zafra (Badajoz).

De Bienvenida (Badajoz) a Zafra no hi ha molta distància. És el convent més proper on es presenta el jove Rafael amb l'ànim de lliurar-se al Senyor i a la Verge, la Mare del Carmen.

Els pares li obren les portes, i ben aviat el trobem fent el noviciat en les Ermites de Còrdova. Sempre va recordar la gran quantitat d’olives que produïen les oliveres, i que els novicis recollien. Va professar el dia de sant Francesc de 1961, amb 27 anys.

Els superiors van intuir bé aviat les habilitats del germà per a enviar-lo a la comunitat de San Fernando (Cadis) al servei d'aquella casa. La Patrona de la ciutat, el col·legi i el servei ràpid i silenciós el van caracteritzar gairebé durant tres dècades.

Tan aviat duia un nen del col·legi marejat o accidentat a l'atenció sanitària com anava al mercat pel manteniment o a comprar flors per al temple. I així en tot: comunitat, professors, famílies, parròquia, mares carmelites… no coneixia la mandra, i rares vegades es cansava. Caminava ràpid, i al volant, volava. Això sí, es ficava al llit aviat i començava el dia el primer i immediatament preparava el cafè, de manera que, sentint el seu aroma, ja sabíem que el germà Rafael ja havia passat. Vessava de generositat, amb les seves mans sempre obertes.

L'oïda no li feia bona companyia, però com que tenia bon humor reia i callava. I si estava sol, cantava, sobretot quan regava i cuidava els testos. El flamenc i la cançó espanyola, els brodava.

I com a bon germà molt devot del Nen Jesús de Praga, de la Mare de Déu del Carmen (la Patrona), de Sant Josep (no en va es deia de Sant Josep), dels nostres Sants Pares… i tot el que fora espiritual li agradava i cuidava, a la seva manera, però amb gran fervor i admiració.

El trienni a cavall entre el segle XX i el XXI el va passar a Cadis. El desplaçament va ser curt. Després en vindria un altre de més llarg: Granada, entre els postulants i estudiants, amb bona labor a la comunitat i amb la seva alegria serena contínuament. I, si l'audició li fallava, ara s’hi afegia la visió, la vida se li limitava cada vegada més. Fins que, al acompanyar un religiós malalt a la comunitat de San José de Burgos, va deixar la seva Granada, que es va quedar molt lluny; es va traslladar amb ell, i allí el va enxampar allò de “que voy de vuelo” i el “dulce encuentro”.

 

 Val la pena recordar el que un germà li deia a un altre de la nostra Província Ibèrica:

“…celebrant la missa de les 12'30, que celebrava un servidor, per ser hebdomadari de setmana, en el moment de donar la pau, un company, el P. Pedro Rodríguez i un servidor que anàvem a donar-la al germà Rafael, ell em diu: "Dionisio, el germà és mort". L’hem mantingut assegut a la cadira fins al final de l’Eucaristia. L’hem portat a la seva habitació fins que ha arribat la funerària "la Pau" a les cinc de la tarda i l’han baixat a la capella d'hivern que té la comunitat.

… Com cada matí, li hem donat l'esmorzar i em va preguntar si fèiem la lectura. Li he respost que avui teníem la Missa solemne a les 12'30 i havia de preparar els cants i l'homilia. Va quedar en conformitat. El P. Pedro també ha parlat amb ell comentant la festa d'avui. El P. Julián ha dit que el va confessar ahir a la tarda. … Penso que ha estat un gran do de Déu emportar-se’l tal dia com avui. Era bo com ell només. Sempre amb el Rosari a la mà i fent companyia a Jesús en la capella. Mai es queixava de les seves dificultats amb la vista i l'oïda. Saps que era un dels més fidels a la lectura que faig a les 11 del matí per al grupet que ho desitja”.

Més informació de la mateixa font:

“Vinc del funeral…. Han arribat des de Granada Pepe Marín i Pablo Maria, Glòria a Déu! M'he alegrat molt en veure'ls. També, cinc persones de la família que han menjat amb la comunitat i participat en tot el funeral. Ha vingut el P. Gabriel, vicari provincial, ell ha pronunciat l'homilia;  el superior, després de la comunió, ha dit les seves paraules…  El Senyor de la vida ens conforti en el seu camí d'Evangeli. Ah! i la Verge Mare, avui que és dissabte, l’aculli a la seva falda”.

Escrivia una senyora d'Úbeda (Juani Sánchez Bellón), als religiosos del convent santjoanista, a l’assabentar-se de la defunció del nostre germà:

“Et vull fer arribar el nostre condol per la pèrdua del benvolgut germà Rafael. A la nostra família va ser sempre ha estat molt estimat.

Es va portar molt bé amb els meus pares en els bons i en els dies de dolor i hospital. Va ser sempre agraït i generós. Disposat sempre per a ajudar i donar ànims.

Un exemple de lliurament, senzillesa i noblesa d'esperit.

El Carmel segur que sap el gran fill que ha perdut.

a. c. s.”.

 

Un final preciós, més que de pel·lícula, diví. A més, al germà Rafael María de San José (Cuéllar Almagro) li han sortit els nombres rodons, com aquest abast que es transforma en principi  “que a vida eterna sabe”:

85 anys de vida, des del 5 de maig de l'any 34.

58 anys a la Família del Carmel.

Com que era flamenc i taurí, el seu funeral: a les cinc de la tarda.

Per Tots els Sants, camí del cel per a l'abraçada de la Pau.

Tots els  Difunts, primer dissabte perquè el condueixi la Verge del Carme.

 

Fr. Francisco Víctor López Fernández, a Úbeda

VEURE TOTES