Notícies

NOTÍCIES

06-01-2021
Centenari de l'església del Santuari
de la Mare de Déu del Carme de Barcelona

Enguany celebrem els 100 anys de la inauguració de l'església del Santuari de la Mare de Déu del Carmen (Carmelites Descalços), Avinguda Diagonal, 424. No cal dir el goig que això significa per a nosaltres com a orde i per a totes aquelles persones que formen part de la nostra família. Ens plau fer-vos partícips de l'efemèride i us convidem als actes que gradualment, i sempre en funció de la situació que vivim, anirem organitzant per a apropar-nos a la gent i que la gent s'acosti a nosaltres.

Aquí teniu l'enllaç per a una visita virtual a la nostra església:

https://roundme.com/tour/228851/view/648703/

I una mica d'història, primer del convent, ja desaparegut, i després de l'església.

LA RESTAURACIÓ. EL CONVENT

Tot i que, després de les supressions del segle XIX, la restauració de la nostra província carmelitana no comença fins al 1906, ja en 1896 s'havia reprès la presència del Carmel masculí a Barcelona en una casa situada en el número 14 del carrer Canuda, al costat del convent de les monges carmelites descalces, a qui pertanyia la propietat de l'immoble.

Els esforços dels carmelites aniran adreçats des d'un principi a construir una casa conventual per allotjar-hi la comunitat que s'anava formant, com a pas previ a la construcció d'un Santuari del Carmel Descalç a Barcelona.

L'encàrrec del projecte del nou convent va ser encomanat a l'arquitecte Josep Domènech Estapà, i la primera pedra va ser col·locada el 25 de març de 1909. Aquest edifici, avui desaparegut, es trobava al carrer Roger de Llúria número 151, al costat de l'església actual. Tenia la planta de forma quadrada amb un gran claustre interior amb arcades sostingudes per fines columnes. La decoració era de rajola catalana, mosaic i motllures ceràmiques, obra de Lluís Bru i Salelles. La façana, d'estil modernista, tenia adossada la torre campanar d'estil neomudèjar, obra de l'arquitecte Domènech i Estapà.

L'ESGLÉSIA

Una vegada acabat l'edifici del convent (1910) calia començar la construcció de l'església. S'inicia així un temps de controvèrsies, possibilitats, discussions, canvis de projectes, d'arquitectes... Edifici a la cantonada Llúria-Còrsega? A Llúria-Diagonal? Finalment, gana aquesta última proposta i al juliol de 1913 es col·loca la primera pedra. Vuit anys després, el 13 de gener de 1921, s'inaugura amb un acte de culte. Assisteixen l'alcalde la ciutat, el comandant de Marina, el Dr. *Guillamet, bisbe de Barcelona, ​​els bisbes d'Urgell i de Burgos, l'abat coadjutor de Montserrat, els provincials d'Andalusia, Aragó i València, i de Catalunya i Balears, el prior de la comunitat de València, el de Tarragona i el de la incipient comunitat de Badalona.

Un cop enllestit l’edifici del convent (1910) calia començar la construcció de l’església. S’enceta així una temporada de controvèrsies, possibilitats, discussions, canvis de projectes, d’arquitectes, d’empresaris... Edifici a la cantonada Llúria-Còrsega? A Llúria-Diagonal? Finalment, guanya aquesta darrera proposta i el 13 de juliol de 1913 es col·loca la primera pedra. Vuit anys després, gener de 1921, s’inaugura amb un acte de culte. Hi assisteixen l’alcalde la ciutat, el comandant de Marina, el Dr. Guillamet, bisbe de Barcelona, els bisbes d’Urgell i de Burgos, l’abat coadjutor de Montserrat, els provincials d’Andalusia, Aragó i València, i de Catalunya i Balears, el prior de la comunitat de València, el de Tarragona i el de la incipient comunitat de Badalona.
Els constructors cercaren inspiració per a la seva obra en fonts molt diferents (arts romànic, bizantí, islàmic o bé modernista), cosa que es traduí en una construcció ben eclèctica. L’església és de tipus basilical, amb tres naus. El creuer està rematat per una gran cúpula. Els mosaics, que cobreixen moltes parts de l’interior, especialment l’altar major, són de molta qualitat i evoquen la inspiració bizantina i modernista dels artistes que les dissenyaren.

Us hi esperem.

Atentament,

Joan Badia

Prior

VEURE TOTES