Notícies

NOTÍCIES

23-04-2017
Missatge capitular dels Carmelites Descalços
de la Província de Santa Teresa de Jesús

Benvolguts germans, avui últim dia del capítol comencem el dia amb l'Eucaristia a l'església de la Casa de la Santa, presidits pel pare Miguel, el nostre provincial, i concelebrant els pares Pedro Deza, de la nostra casa de Burgos i Paco Oreja, de la comunitat de Medina del Campo.

Després de l'Eucaristia comencem l'última sessió per escoltar les actes i signar-les i aprovar el “Missatge del Capítol” que us compartim tot seguit.

El pare Agustí Borrell, vicari general del nostre orde, ens agraeix haver estat convidat al capítol i ens anima a posar en pràctica tot el que durant aquests dies hem parlat i a estar oberts per assumir els reptes que ens presenten els temps d'avui contestant-nos a la pregunta “com hem de ser”?

El pare Miguel agraeix a tothom la seva entrega i servei i demana que preguem per ell, pel consell i per tots els germans. Gràcies a tots els germans més febles, els malalts, que sens dubte són els que han fet possible que avui formem part d'aquesta família. I als nostres germans en formació que ens ensenyin a veure amb la seva mirada perquè, il·lusionats per Déu, sapiguem fer camí plegats. Finalment, Miguel també té un record molt especial per tots els germans de la província que estan fora de les nostres fronteres servint l'orde en diferents llocs. També, a tots ells, un molt fratern i fort: gràcies!

Per acabar, no ens podem estar de manifestar a una sola veu el nostre agraïment de tot cor com a Capítol Provincial per la presència entre nosaltres de les nostres germanes Carmelites Descalces: germanes anem plegats en aquesta gran família i comptem amb la vostra oració i la vostra proximitat; esperem que nosaltres també sapiguem estar sempre al vostre costat perquè junts fem que santa Teresa de Jesús es pugui sentir orgullosa de tots plegats.

Una abraçada també molt forta per a tots els membres del Carmel Seglar, els nostres germans. Que sant Joan de la Creu i santa Teresa ens ajudi a saber els donar passos precisos per créixer com a membres d'una mateixa família.

 

MISSATGE CAPITULAR

Àvila, 22 d'abril de 2017

Benvolguts germans i germanes: carmelites descalços, carmelites descalces, membres del Carmel seglar i altres persones que d'una o una altra manera compartiu la nostra vocació carmelitana teresiana,

Els religiosos reunits a Àvila del 17 al 23 d'abril de 2017 per celebrar el primer capítol ordinari de la nostra Província Ibèrica de santa Teresa de Jesús volem fer nostra una idea que la litúrgia d'aquests dies proposa contínuament: «Aquest és el dia en què venç el Senyor, alegrem-nos-en i celebrem-lo» (Sal 118 [117],24).

Sí, el Senyor s'ha fet present entre nosaltres als moments d'oració, de reflexió conjunta i de fraternitat i ha omplert els nostres cors de goig i d'esperança.

La Vigília Pascual ens va recordar que la primera obra de Déu va ser la creació, a la qual van seguir l'aliança amb Abraham, la sortida d'Egipte, els anuncis dels profetes referits a la nova i definitiva aliança, el compliment de totes les promeses en la victòria de Crist sobre la mort i la nostra participació en la seva Pasqua per mitjà del baptisme.

Però no volem limitar-nos a recordar el que Déu va fer en el passat. Jesús afirma que el seu Pare treballa sempre i que ell mateix continua treballant (cf. Jn 5,17). I la nostra mare, santa Teresa de Jesús, també ens diu que «no es poden esgotar les seves misericòrdies» (V 19,15). Déu continua la seva obra d'amor al món, a l'Església, en les nostres comunitats i en cadascun de nosaltres. Així ho hem viscut en aquests dies i per això volem compartir-ho amb vosaltres.

Hem celebrat el capítol a la casa natal de santa Teresa, durant els dies de l'Octava de Pasqua. Aquestes dues realitats (la geogràfica i la temporal) ens han posat en contacte amb els nostres orígens (els de l'Església i els de l'Orde).

L'Església ens ha convidat en diferents ocasions a mirar al nostre passat amb agraïment. Som hereus d'una rica història carismàtica que va començar a la ciutat d'Àvila i que al llarg del temps ha anat creixent i desenvolupant-se en nous contextos geogràfics i culturals. Ens ho recorda la presència en el capítol de dos germans nostres del vicariat d'Uruguai, Paraguai i Bolívia, i d'altres dos de la delegació de Burkina Faso, Costa d'Ivori i Togo.

Tal com ensenya el papa Francesc, «parar esment a la pròpia història és indispensable per mantenir viva la identitat i enfortir la unitat de la família i el sentit de pertinença dels seus membres. No es tracta de fer arqueologia o conrear inútils nostàlgies, sinó de recórrer el camí de les generacions passades per redescobrir en ell l'espurna inspiradora, els ideals, els projectes, els valors que les han impulsat» (Carta als consagrats del 21-11-2014, n. 1).

La santa Mare també ens demana que mirem endavant, comprometent-nos en la construcció d'un futur més evangèlic, essent protagonistes de la nostra història, sabent que el millor està sempre per arribar, perquè caminem vers la Jerusalem celestial, que ja podem pregustar, però encara no posseïm en plenitud: «Ara estem en pau calçats i descalços. No ens destorba ningú per servir al nostre Senyor. Per això, germans i germanes meves, [… donem-nos] pressa a servir a la seva Majestat. […] Ara comencem, i procurin anar començant sempre de bé en millor» (F 29,32).

Les carmelites descalces es van fer presents a l'aula capitular i ens van recordar que la santa mare diu «germans i germanes meves» perquè es refereix a tots els membres de la nostra família: a elles (les monges), a nosaltres (els frares) i als seglars de la OCDS, que també ens van visitar. Volem caminar plegats, com a membres d'una única família en la qual cada branca viu el carisma d'una manera peculiar.

Estem convençuts que l'Església només pot renovar-se conjugant una doble fidelitat: als seus orígens (Jesús, l'evangeli, les primeres comunitats) i al moment històric concret que ens toca viure en cada època (amb les seves llums i les seves ombres, les seves alegries i els seus traumes). Això serveix també per a la nostra família religiosa.

En aquest sentit, l'Església i el Carmel sempre estan en construcció i s'identifiquen amb la dona vestida de sol que en cada generació ha de donar a llum a Jesús, superant tots els obstacles que es presenten en el seu camí. Som conscients que la fidelitat no pot consistir a repetir els comportaments dels qui ens van precedir, sinó a imitar les seves actituds davant les diferents circumstàncies que a ells els va tocar viure, a ser audaços per respondre als reptes que se'ns presenten avui, com ells ho van ser per respondre als que se'ls van presentar al seu moment.

Ens ho recorda la CIVCSVA en un document publicat recentment, que porta per títol «A vi nou, odres nous. La vida consagrada des del concili Vaticà II: reptes encara oberts». Allí es reflexiona sobre «els nous camins que ens interpel·len» i s'afirma: «El vi bo i el vi nou es converteixen en el símbol de la manera d'actuar i ensenyar de Jesús, que no és possible contenir en els odres vells d'esquemes religiosos rígids, incapaços d'obrir-se a noves propostes» (n. 2).

I més endavant: «No és tasca fàcil passar d'un simple administrar realitats ben conegudes a guiar cap a metes i ideals amb una convicció que engendri una veritable confiança. Això suposa no acontentar-se amb estratègies de subsistència, sinó que exigeix la llibertat necessària per escometre processos, tal com ens segueix recordant el papa Francesc» (n. 8).

Finalment, en la conclusió, el document diu: «El vi nou exigeix la capacitat d'anar més enllà dels models heretats, per apreciar les novetats que l'Esperit suscita, acollir-les amb gratitud i custodiar-les fins que fermentin del tot més enllà de la provisionalitat. També el vestit nou del que parla Jesús en la mateixa paràbola evangèlica, ha estat confeccionat a través de fases diverses d'actualització i ha arribat el moment de portar-lo amb alegria, enmig del poble dels creients» (n. 55).

Som conscients de les dificultats que afronta la vida consagrada en general i la nostra província religiosa en particular: la disminució de vocacions i l'envelliment, la inseguretat financera, la irrellevància social, les insídies del relativisme i de l'individualisme... Però, en aquestes circumstàncies concretes que ens toca viure, segueix ressonant la paraula del Senyor ressuscitat, que ens repeteix: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia» (Mt 28,20).

Per això volem considerar el temps present com una oportunitat de gràcia, com un moment de salvació, sabent que «aquest és el dia en què va actuar el Senyor» i que no en tenim un altre per estimar-lo, per col·laborar amb ell en el seu projecte de salvació, per ser testimonis de la seva misericòrdia al món. Avui, en «aquest dia», creiem en Crist, esperem en la seva paraula, estimem el seu Cos –que és l'Església–, treballem i descansem, gaudim i sofrim.

Com ens recorda sant Joan de la Creu, el nostre pare, la presència de Crist entre nosaltres és lluminosa, però la vivim en la foscor de la fe, no per absència de llum, sinó perquè els nostres pobre ulls queden enlluernats davant tanta lluminositat. Per això, cantem amb ell que “prou sabem on és la font que raja i corre, encara que és de nit”, però una nit més amable que l’albada!

Germans i germanes, volem convidar-vos a descobrir la presència del Senyor en les nostres vides, en les nostres comunitats, a la nostra província. Fins i tot als moments presents d'incertesa, ell camina amb nosaltres i no ens deixa de la seva mà. No el deixem mai nosaltres a ell!

Encomanem al Senyor als nostres germans ancians i malalts. A ells els demanem que segueixin mantenint amb la seva oració els projectes de la província.

Als nostres joves en formació els animem a créixer cada dia en la intimitat amb Crist. Ell és el millor germà, amic, mestre, company de camí, Senyor i servent nostre per amor.

Posem en mans de la Mare de Déu, mare i bellesa del Carmel, i del seu espòs sant Josep la vida de la província. Volem aprendre d'ells a servir a Crist i als germans amb totes les nostres forces.

VEURE TOTES