Notícies

NOTÍCIES

06-11-2017
La missió santa Teresa surt al carrer
Parròquia a València

Sortir al carrer en missió consisteix en visitar els domicilis del barri per anunciar l'Evangeli. És el pla emprès per la parròquia Santa Teresa de Jesús de València, l'única dedicada a la religiosa avilesa. Torna així a l'actualitat valenciana el temple de l'avinguda Gaspar Aguilar, que ja en 2015 -Any Jubilar a Espanya amb motiu 500 aniversari del naixement de la primera Doctora de l'Església- va impulsar una important iniciativa amb diverses activitats que van motivar la trobada dels valencians amb la santa.

El sacerdot José Antonio Todolí, rector de Santa Teresa, recorda que la «gran acció evangelizadora, la missió popular» va començar el 15 d'octubre, dia de santa Teresa. La idea d’aquesta iniciativa és recuperar les arrels de la fe. I davant això Todolí no es resisteix a citar el camí que va recórrer l'avilesa per dur a terme les fundacions, fet que li fa pensar en el barri «com a terra de fundacions».

L'obertura de la missió la va presidir el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares. El purpurat, molt vinculat a la santa -entre altres raons perquè va néixer un 15 d'octubre- va participar també en la inauguració de l'Any Jubilar Teresià que celebra la diòcesi d'Àvila. D'aquest territori eclesiàstic va ser bisbe entre 1992 i 1996, etapa en la qual va impulsar la fundació de la Universitat Catòlica d'Àvila.

Les seves paraules a la parròquia de l’avinguda Gaspar Aguilar van recuperar la presència de la titular del centre, de la qual va dir que és «molt senzilla, molt del carrer, molt dels nostres dies». Va animar a anunciar l'Evangeli recordant la fundadora del Carmel descalç com a «gran renovadora del món». Va mostrar interès en què la missió «sigui una crida a la santedat seguint el camí de perfecció de santa Teresa», segons la informació de l’arquebisbat.

Todolí va explicar que el cardenal va repartir un centenar de creus de fusta fetes a Betlem, quantitat que dóna fe de la participació dels fidels. Els implicats són membres de l'equip missioner vicencià i del consell parroquial.

La missió tindrà lloc del 10 al 15 de febrer. El mes passat van començar les visites a les cases del barri. Seguiran fins a gener. A cada domicili es lliura una invitació del rector i quan es completin les visites, algunes llars es convertiran en centres de missió, en punts de reflexió sobre aspectes evangelitzadors. El 14 d'octubre va haver-hi vigília juvenil. Hi haurà activitats per a nens i un viatge a Terra Santa.

Amb tot això, la parròquia de Gaspar Aguilar guanya actualitat després del protagonisme que va tenir el 2015 quan el bàcul de la andariega va visitar el temple on, a més, es va entronitzar una relíquia. Així, Teresa de Jesús va guanyar presència a la diòcesi, territori on no hi ha poques les mostres de la seva empremta.

No va fundar personalment a València. Però avui comunitats de frares i de monges, així com obres d'art i algun topònim, donen fe que el missatge carmelita va arribar a la diòcesi. A la ciutat i a diversos pobles hi ha encara convents habitats, uns per religiosos i altres per religioses carmelites descalces, congregació que va iniciar la seva vinculació amb València a finals del segle XVI.

A la ciutat el camí el van iniciar els frares. En 1588 es va erigir molt prop de les torres de Quart el primer convent de carmelites descalços. Les dones van arribar un any més tard. El 1589 va néixer el convent de Sant Josep de la plaça Portal Nou, monestir que fins a fa uns anys va estar habitat per religioses. Amb el temps, les comunitats es van estendre i avui -després de canvis, restauracions o exclaustracions- perviuen dues comunitats de frares a la capital i quatre clausures femenines en sengles localitats. També a les províncies de Castelló i Alacant hi trobem l'empremta de la santa: Benicàssim, Borriana, Altea...

El carmelita Miguel Hernansáiz, prior de la Mare de Déu del Carme, confirma que a València es mantenen dues comunitats masculines. Habiten ara el convent del Carme al carrer Alboraia. Tenen una església dedicada a sant Joan de la Creu, al carrer Poeta Querol. Allí, la que fou parròquia de Sant Andreu, acull la seu provincial de l'antiga província Aragó-València. L'església de la Mare de Déu del Carme, al carrer Alboraia, és l'altra obra que mantenen viva els pares carmelites.

I què va ser d'aquell primer monestir de dones? Segueix dempeus, però no està habitat. Les monges han anat deixant les primeres cases on van viure anys i anys, però no han abandonat la diòcesi. La seva presència es manté a Serra, Godelleta, Villar del Arzobispo i Puçol.

El topònim de l‘Eliana amaga la tradició carmelita. Relata el canonge Jaime Sancho, que els frares carmelites tenien com a referència al profeta Elies. «Es retiraven a unes terres, que també anomenaven elianes» i de les quals la història va deixar un vestigi al territori que va esdevenir el poble de l'Horta. Mostres artístiques com la imatge de la santa pintada per José de Ribera i que es conserva en el Museu de Belles Arts són altres exemples que Sancho apunta en parlar de presència teresiana a la diòcesi.

VEURE TOTES