Notícies

NOTÍCIES

07-11-2017
Nova Imatge de santa Teresa
Alba de Tormes

Des del mes d’agost es pot contemplar a Alba es una nova imatge de la Santa.

Més d'un albenc i també molts turistes s'han sentit gratament impressionats per la presència d'una nova imatge teresiana a la vila ducal, concretament a l'església de Sant Joan de la Creu dels frares Carmelites Descalços. Convé que informem d'aquesta novetat, i que fem una mica d'història d'aquesta imatge que ara, en el primer any Jubilar Teresià s'incorpora al patrimoni iconogràfic teresià d'Alba de Tormes

Origen

Procedeix de la veïna vila medieval de Ledesma, on es va fundar un Carmel l’any 1876 amb monges d'Alba de Tormes i de Salamanca, tres de cada convent. I de tots dos llocs van ser les priores com per indicar que no s'escatimessin esforços quant a personal. La priora d'Alba, María Teresa de Jesús, era una persona molt coneguda, amiga i confident de sant Enric d’Ossó, i va ser la primera superiora de Ledesma.

La fundació es va fer gràcies a la inquietud del bisbe de Salamanca, Narciso Martínez Izquierdo (1830-1886), conegut pels seus contemporanis com el “bisbe de santa Teresa”, que no va voler que desaparegués –per falta de personal- un antic monestir de les benedictines situat a fora muralla de la vila, i ho va fer substituint-les per les carmelites descalces.

Aquest bisbe, a més de ser qui va preparar i animar el III centenari de la mort de santa Teresa, juntament amb sant Enric d’Ossó (1882), va portar els frares carmelites a Alba (1877) després de l’ exclaustració i va organitzar tot el que feia referència a santa Teresa en el conjunt d'església i convent de les Mares d'Alba ce cara al turisme creixent i a les peregrinacions.

Per exemple, va ser idea seva obrir la finestreta a la nau de l'església per contemplar la cel·la de la mort de la santa, i col·locar-hi l'estàtua jacent (encarregada per ell mateix a sant Enric d’Ossó) perquè la seva vista produís un efecte emocionant a aquells devots i pelegrins (també als albencs) que la contemplessin des de l'església del sepulcre (1882). Afegir que Martínez Izquierdo va ser el primer bisbe de Madrid (1885-1886), i va morir assassinat gairebé un any després a la processó del diumenge de Rams a la porta de la catedral de Sant Isidre. Quan va deixar la diòcesi de Salamanca per passar a la nova de Madrid, va regalar a Santa Teresa a Alba la seva creu pectoral i l'anell episcopal, ambdues peces que encara podem contemplar a la sala d'orfebreria del CARMUS. Amb el que s'ha comentat ja podem apreciar l'empremta teresiana que tindria sempre el Carmel de Ledesma, que li venia de la procedència de les monges, i del bisbe fundador (“nostre pare fundador”), com sempre com se’l coneix,  fins i  tot en els nostres dies, en el Carmel de Ledesma.

Convé afegir que en aquesta fundació, per encàrrec del bisbe, hi van tenir també un bon paper dos famosos canonges de Salamanca, el penitenciari i xantre Don Juan Antonio Vicente Bajo (1832-1903) i el magistral Enrique Almaraz (1847-1922) que anys més tard seria bisbe de Palència i cardenal arquebisbe de Sevilla i de Toledo. Sobretot l'últim, natural de la Vellés, va ser molt teresià i estigué molt lligat a Alba de Tormes.

El tancament del convent de Ledesma, una notícia trista

Aquest convent, després de més d'un segle de vida, s'ha clausurat i les poques monges que quedaven es van incorporar al de Salamanca, d'on havien sortit el segle XIX. Ha estat amb pena i malgrat els esforços continuats de les monges, i fins i tot de la vila, que les volien i sentien com de la família. Per a Ledesma ha estat un cop dur el fet de perdre les seves monges, com els hi deien, i haver d'interrompre d'aquesta manera una relació cordial i afectiva de més d'un segle. Ho han sentit de ple, però ja no era possible continuar allí, fonamentalment per la falta de vocacions joves des de fa anys.

La imatge de santa Teresa es trasllada a Alba

Per què les monges supervivents del Carmel de Ledesma, van voler que la imatge de santa Teresa vingués per a Alba? Senzillament per raons de pes i d'afecte cordial vers la vila ducal. No sabem quan va arribar ni on es va fer per encàrrec aquesta imatge teresiana de vestir, o de bastidor,seguint  clarament els models processionals d'Alba i Salamanca. L'influència i imitació són evidents. Haurem de seguir investigant sobre el tema, doncs ens hem compromès a complir l'encàrrec d'organitzar i catalogar l'arxiu conventual d'aquest convent tancat (dipositat a Salamanca) perquè no s'extraviï la molta documentació que ha generat.

No es deuria adquirir gaire més enllà del 1876, a principis de la fundació del monestir i, segurament, la imatge s’hauria fet per encàrrec del bisbe fundador que es desfeia en generositat per les seves monges de Ledesma. Fins io tot podria ser que l’encarregués a sant Enric d’Ossó a Barcelona (com en altres casos), molt habituat a fer aquestes tasques d'escultures teresianes per a altres esglésies (és només una hipòtesi). No és segur, però és clar que les monges no podien estar durant molt temps sense una imatge teresiana del seu gust i per satisfer la seva devoció. I és que segurament estranyarien molt les monges fundadores de Ledesma aquelles imatges teresianes de vestir dels seus respectius convents i, per això, no van parar fins que la van aconseguir.

Devoció teresiana a Ledesma

I així va ser, perquè la presència carmelita es va notar immediatament a Ledesma, i aviat es va difondre la devoció teresiana per tota la vila i comarca; de s'institueix a la parròquia l’arxiconfraria teresiana entre les joves (8.12.1881), una associació que va fundar i promoure sant Enric d’Ossó abans de fundar la Companyia de Santa Teresa. Hi ha cròniques de diversos actes teresians a Ledesma tant a la revista “Santa Teresa de Jesús” de Tortosa, com en el Butlletí diocesà de Salamanca. I d’aleshores quan també es va aconseguir una imatge teresiana de vestir més modesta que la de les monges i que encara es pot veure en la parròquia de Santa Maria.

Per exemple, parlant de les festes teresianes de l’any 1882, diu una crònica: “La Santa està robant els cors (tal com ella sap fer-ho), no només als d'aquesta població, sinó també als de tota aquesta comarca, especialment des de fa cinc anys, en què va tenir el goig de veure fundar-se un convent de les seves esclarides filles…” (Revista “Santa Teresa de Jesús” 10 [1881-1882] pàg. 232-233). I així fou com es va posar de moda fer peregrinacions al Carmel de Ledesma des dels pobles veïns, convertit gairebé en un centre de peregrinació, sempre per causa de santa Teresa. En una altra crònica de 1884 es parla de la festa teresiana d'octubre, que va concloure –diu- amb una “processó amb la bella imatge de la Santa” (Butlletí Bisbat de Salamanca 31 [1884] p. 358). Aquesta dada és molt important; és la primera vegada que es parla de la imatge teresiana que tenim ara a Alba. I ens permet traçar una altra hipòtesi, i és la següent; la que no gaire abans aquesta imatge teresiana ja estava a Ledesma, segurament de cara al famós centenari teresià de 1882.

Una imatge conventual

A aquestes dades històriques hi podem afegir unes altres més tradicionals i de costums de la comunitat. La imatge mai va rebre culte a l'església conventual, sinó que tenia el seu altar dins del convent, a la sala capitular del monestir que hi ha abans del cor baix. Allí l'hem vista sempre i allí s’ha embalat per traslladar-la a la vila ducal. Solament sortia a l'església amb motiu de la novena i la festa teresiana d'octubre, amb la consegüent processó al voltant del convent, és a dir, al més pur estil albenc que les monges fundadores coneixien bé.

Amb motiu de la novena anual d'octubre la imatge sortia de clausura i es portava a la parròquia de Santa Maria, dins la muralla; ho feien a coll els quintos de cada any, els quals s'encarregaven també de baixar-la en la processó el dia 15 d'octubre en sentit contrari, és a dir, de la parròquia al convent (un trajecte ben llarg!). Però aquest antic costum fa temps que es va perdre, i quan es va constituir la nova barriada de Santa Teresa, la gent s'encarregava de preparar la litúrgia del dia amb les monges, feien la festa a l'església del convent, pagaven les flors per guarnir l’església i, és clar, també feien una gran revetlla a la denominada Plaça de Santa Teresa amb orquestra portada des de Salamanca, cosa que també fa alguns anys es va anar perdent. 

Però, és veritat des del segle XIX se la venerava molt al poble de Ledesma, encara que sempre dins d'aquest context anual d'octubre, una vegada a l'any.

Alba de Tormes i Ledesma, unides per Teresa

Un altre detall literari que uneix a Alba i Ledesma en la devoció teresiana, és el de l'activitat poètica d'un il·lustre fill d'aquella vila, Cándido Rodríguez Pinilla (1856-1931), conegut poeta de Salamanca, autor de diversos llibres poètics, entre els quals destaquem l'anomenat “Cancionero de Santa Teresa”, que es va editar amb pròleg del famós rector de Salamanca Luís Maldonado i que va tenir dues edicions successives en el mateix any (Salamanca 1914). Doncs bé, se li nota una profunda devoció teresiana, segurament perfeccionada per la presència carmelitana a la seva vila natal i per les repetides visites a la vila d'Alba. De fet l'és l'autor de l'himne teresià escrit per a l'Associació de joves teresianes de Ledesma, amb música del professor Federico Verdi (no l'italià!) i que en la seva tornada, després de 4 estrofes, deia així:

“Doctora divina, / prodigio del cielo, / del fértil Carmelo / la más bella flor. /La fe que a tu imatgen / altares levanta, /en tu obsequio canta / un himno de amor”.

El curiós és que entre altres poesies, moltes elles composades abans o després de les peregrinacions a Alba de Tormes, n’hi ha una titulada: “La divina aventurera. Su última jornada”, que expressament parla de la Fuente de santa Teresa en les seves dues estrofes finals:

El sol entre nubes de tintes bermejos,

Detrás de las sierras hundiéndose va,

Y como nimbadas por áureos reflejos,

Unas altas torres se ven a lo lejos:

La villa señera, allí está.

 

Sentándose al borde de la clara fuente

Cuyo bullir tiene ecos de oración,

Teresa su hora última presiente,

Y al cielo levanta la serena frente,

Que allí ve el alma su mansión.

 

Al punto se yergue, retorna al sendero,

Y hacia la cercana villa échase a andar;

¡Jesús mío! –exclama- morir pronto espero,

Y un poco de tierra pedir sólo quiero

En la que pueda descansar.

 

La Santa, en el seu darrer viatge no va venir des de Salamanca, sinó des de Burgos per Valladolid i Peñaranda; però aquesta llicència històrica vol omplir d'evocació teresiana el viatge dels pelegrins cap a Alba passant per la Fuente de Santa Teresa. Aquest quadernet poètic dedicat a santa Teresa reflecteix molt bé l'ambient ledesmià i de Salamanca, amarat d'aquesta presència de la Santa Andariega.    

Per això, quan ara els frares carmelites d'Alba vam manifestar el desig que la imatge vingués a la nostra església, les monges de Ledesma no s’hi van oposar. Al contrari. Sabien que aquí estaria molt bé, faria el seu servei i que rebria fins i tot més culte que a Ledesma, i no només per part dels albencs, sinó a més per tant pelegrins i visitants de tot el món, com així s’ha pogut comprovar des del passat 11 d'octubre 2017, quan va ser exposada a la nostra església de Sant Joan de la Creu; abans, el 19 de julio, havia sortit de Ledesma cap a Alba.

Tothom ho ha vist un encert i una mesura molt oportuna posar-la a l'església per al culte públic. A més, la gent d'Alba s'ha alegrat molt coneixent la seva procedència. I molt més si es té en compte que d'aquesta manera no ha sortit de la província de Salamanca. Ha estat, doncs, la solució més oportuna i raonable.

Cal afegir al que s'ha dit, que les comunitats de frares i monges d'Alba, com també les dues de Salamanca, han tingut des de l'època fundacional una relació molt estreta amb Ledesma. I és que els confessors i predicadors de les monges de Ledesma sempre han estat d'aquí. I ambdues comunitats masculines els han donat sempre molta feina en la seva especialitat d'enquadernació de llibres i revistes.

Però hi ha més. La història demostra uns vincles més profunds quan es passa revista a la llista de monges professes de Ledesma, perquè moltes d'elles procedien de la mateixa vila d'Alba o dels pobles del contorn.

Així, a més de les 3 monges fundadores que van sortir d'Alba (María Teresa de Jesús, Teresa María dels Santos Reyes i Dolores del Corazón de María), va ser monja allí Ignacia del Corazón de Jesús (Coca), natural de Peñaranda; Josefa del Carmen (Alonso) natural de Tordillos; allí va tenir també una germana monja el pare Raimundo Barrado, María Pilar de San José (Matea Barrado); Teresa Margarita del Sagrado Corazón, natural de Pedraza, vídua de Tomás, un militar d'Alba mort en la guerra civil; María Cleofé de San José (Moro Sancho) de Galisancho i familiar dels Moros d'Alba; María Ángeles de la Inmaculada (García), natural de Martín Vicente.

Totes aquestes monges, ja mortes, com les últimes priores (María Carmen, Ester, Cleofé…), estic segur que en vida  haurien aprovat aquesta. I allí on estiguin ara, ja difuntes, estaran molt contentes amb tot el que ha passat aquests dies.

Així doncs, aquesta imatge de santa Teresa de la segona meitat del segle XIX, propietat del Carmel de Ledesma (1876-2017), no ha anat  a parar a un lloc desconegut, ni ens ha tocat la rifa per casualitat; ha estat la millor herència i el record que quedarà per sempre del Carmel del Salvador a Alba de Tormes, al costat del sepulcre teresià, i per descomptat com el millor complement (no una contrincant ni opositora) de la tradicional i clàssica imatge teresiana albenca, sempre en clausura, que només veiem anualment per les festes d'agost i d'octubre. Per descomptat la d'Alba l'avantatja en antiguitat, es va comprar cap el 1820 (veure article en Llibre de festes d'Alba, 2005, pàg. 165-178), però per a l'imaginari albenc la Santa només és una, la que ens sorprèn cada any apareixent per la porta de la clausura del convent. I així seguirà sent.

Conclusió

No ens queda sinó agrair la decisió de les germanes carmelites de Ledesma i la generositat que han tingut al regalar-nos no només la imatge, sinó a més les andes processionals, fanals, vestits i toques, i els atributs de doctora (birret, ploma i llibre, colom de l'Esperit Sant). I, també, recordar a la vila de Ledesma que quan peregrinin a Alba tenen tot el dret a contemplar-la i per poder constatar que està en lloc segur i en el lloc millor que s'hagués pensat per a ella. Aquest és un motiu més que ens uneix ara a aquesta antiga vila del camp “charro”.

VEURE TOTES