Missions

MISSIONS

Missions

L’evangelització dels pobles, que prové de la naturalesa íntima de l'Església i constitueix realment un fruit esplèndid de la caritat i de la pregària, sempre ha estat justament una de les obres predilectes de l'Orde. En efecte, nostra Mare santa Teresa va encendre en la seva família la flama del zel missioner que l'abrusava, i va voler que els seus fills treballessin també en l'activitat missionera. Per això, s'ha de procurar vetllar que aquest entusiasme missioner es mantingui i propagui a l'Orde, que tots s'interessin per l’evangelització dels pobles i que arreu es promocionin les vocacions missioneres.

Cal que les comunitats i les Províncies donin suport als nostres missioners amb l'amor, l'oració i els recursos econòmics, i contribueixin tots, en la mesura de les seves forces, a vitalitzar i fer créixer l'Orde, fins i tot a les terres de missió.

Àfrica - Missió Teresiana
+
-

Les Constitucions dels Carmelites descalços, que és el document fonamental que orienta, en la pràctica, la nostra vida diuen:

L’evangelització dels pobles, que prové de la naturalesa íntima de l'Església i constitueix realment un fruit esplèndid de la caritat i de la pregària, sempre ha estat justament una de les obres predilectes de l'Orde. En efecte, nostra Mare santa Teresa va encendre en la seva família la flama del zel missioner que l'abrusava, i va voler que els seus fills treballessin també en l'activitat missionera. Per això, s'ha de procurar vetllar que aquest entusiasme missioner es mantingui i propagui a l'Orde, que tots s'interessin per l’evangelització dels pobles i que arreu es promocionin les vocacions missioneres. Cal que les comunitats i les Províncies donin suport als nostres missioners amb l'amor, l'oració i els recursos econòmics, i contribueixin tots, en la mesura de les seves forces, a vitalitzar i fer créixer l'Orde, fins i tot a les terres de missió (Constitucions OCD, 94).

També s'indica la manera concreta de fer-ho:

Els nostres missioners han de dur a terme, abans de res amb el testimoniatge de la seva vida, l'anunci de l'Evangeli i la implantació de l'Església als pobles i grups on encara no ha arrelat (…); han d'esforçar-se activament per suscitar i formar comunitats cristianes que es puguin proveir en les seves pròpies necessitats. (...) Cal esmentar principalment, les iniciatives realitzades per a la implantació de la vida contemplativa. Per tant, el nostre Orde ha de procurar instaurar la nostra forma de vida en països de rica tradició ascètica i mística, d'acord amb els seus costums genuïnament religiosos i culturals (Normes aplicatives, 59).

Santa Teresa de Jesús ja s'havia adonat que l'Evangeli no s‘ha d’anunciar mitjançant la força o la coacció sinó amb el testimoni d'una vida entregada, “fent el poc que depenia de mi”, i que es concreta en viure amb convenciment la pròpia vocació i en procurar que hi hagi bons predicadors de l'Evangeli, ja que només la Paraula de Jesús pot posar remei a tant de mal, llavors i ara.

En aquells temps m’arribaren notícies dels danys de França, dels estralls que havien fet els luterans i de com creixia aquesta desventurada secta. Això em fatigà fortament i, com si jo pogués fer quelcom o fos qui, plorava amb el Senyor i li suplicava que remeiés tant de mal. I com que em vaig veure dona i roïna i que no podia ser de tant profit com volia en el servei del Senyor, i que les meves ànsies eren, i són, que els  seus amics fossin bons, ja que en té tan pocs i, d’enemics, tants, em vaig determinar a fer el poc que depenia de mi, és a dir, a seguir els consells evangèlics amb tota la perfecció que pogués i a procurar que ho fessin també les poquetes que hi ha aquí, confiant en la gran bondat de Déu que mai no deixa d'ajudar qui es determina a deixar-ho tot per ell; i que, si eren com me les pintava amb els desigs, ocupant-nos totes en oració pels defensors de l'Església i pels predicadors i lletrats que la defensen, ajudéssim tant com ens fos possible aquest meu Senyor,  perseguit pel mateixos a qui ha fet tant de bé.” (Camí de Perfecció 1,2)

Els Carmelites de la província Ibèrica hem intentat sempre posar de manifest aquest ideal teresià. Els nostres germans han treballat en la promoció i desenvolupament d'altres Esglésies, per implantar i conservar l'Orde, sobretot als Estats Units (Oklahoma), Mèxic, Amèrica del Sud, Centre Amèrica i Veneçuela… En tots aquests llocs sempre s'ha intentat formar comunitats cristianes, tenir-ne cura i promoure les vocacions que són la columna dorsal de l'Església i implantar el nostre Orde de la manera més fidel possible.

La crida africana. Una mica d'història.
+
-

Per aquestes raons de vida i continuant aquesta història, l'any 1992, els carmelites d'Aragó i València decidim comprometre'ns en una nova experiència de Missió. Àfrica ens cridava i vam voler respondre, fiant-nos més de la Providència que dels nostres recursos humans i materials, més aviat escassos.

El lloc triat va ser Burkina Faso, un dels països més pobres i empobrits de l'Àfrica Occidental subsahariana. L'estiu de 1992 són enviats a la zona els pares Enrique Lassa, Eloy Villaescusa i Espirindio Ruiz. Acollits en primer terme per les nostres germanes Carmelites descalces de Moundasso (a uns 8 quilòmetres de Dedugú, on ara s'assenta la nostra Missió), van anar superant les dificultats i contratemps normals de qualsevol aventura fundacional... i moltes altres que sorgien sobre la marxa.

La raó: l'Orde masculina no existia en aquelles terres. Raó i lloc determinen el projecte de vida: evangelitzar des del Carmel de Teresa i Joan de la Creu.

Començava així un llarg i laboriós procés d’inculturació, l'esforç vital per acollir a aquelles persones, els nostres germans, i la seva forma de vida i al mateix temps, deixar-se canviar i evangelitzar per ells.

De la hostatgeria de les germanes, es va passar a viure de lloguer en una casa molt propera a un dels barris de la «ciutat» (millor dir «nucli urbà») de Dedugú, amb una capella, dedicada a la Sainte Trinité, que havia estat confiada pel bisbe als carmelites per a la pastoral de la zona. És el moment de buscar un terreny per edificar el futur convent. Al mateix temps les idees que els missioners porten des d'Espanya i les circumstàncies concretes, van conformant el projecte de vida: som a Burkina Faso per contribuir a la vivència de l'espiritualitat en aquesta diòcesi concreta (Dedugú) i per treballar per la implantació de l'Orde carmelitana en aquestes terres. El context aporta altres dues notes no menys importants: l'atenció pastoral a aquest barri –que ja podem anomenar de la Trinitat– i el treball social, imprescindible per fer més creïble l'anunci de l'Evangeli. Des del primer moment vénen a casa nostra persones necessitades d'ajuda immediata o a més llarg termini. També des del primer dia l'ajuda des d'Espanya comença a fluir, de manera declarada o anònima, però fidel i constant.

Després de moltes converses entre l'ajuntament de Dedugú i la diòcesi, se'ns concedeix un terreny al costat mateix –paret per paret– del col·legi de les Germanes de la Consolació, i s'inicia la construcció dels primers edificis del que avui és la Missió: una primer mòdul d'habitacions (per als religiosos i per exercitar el deure, aquí imprescindible, de l'hospitalitat), la sala d'estar, la cuina, la cotxera, etc. El camí semblava clar, ara «només» calia recórre’l.

Formant futurs Carmelites
+
-

La Missió de Dedugú ha estat, gairebé des dels seus orígens, casa d'acolliment per a joves africans interpel·lats per la nostra manera de vida. També ha estat noviciat, és a dir, comunitat religiosa d'iniciació a la vida consagrada carmelitana.

Des de 1995, nombrosos joves d'aquelles terres han vingut per aprendre la nostra manera de fer que plegats, que diria Teresa de Jesús, per descobrir i treballar la seva vocació al Carmel.

La necessitat de continuar la formació teològica d'aquests joves, va fer pensar en una segona fundació, ja que a Dedugú no hi havia tal possibilitat. Després de diversos anys es va obrir la segona casa a Costa d'Ivori.

Les circumstàncies i la providència van assenyalar el lloc: Abidjan, la capital econòmica del país, en una zona suburbial, Port Boué – Grand Bassam, habitada per nombrosos emigrants d'altres països menys afavorits.

Aquí, des del principi, es va assumir una parròquia, Sant Lluis Gonzaga, que dóna nom al barri: Gonzagueville. I aquest fet ja suggereix que, des d'un principi, l'acció pastoral i la social han anat plegats. Aquesta parròquia africana s'estén per un vast territori amb nombroses capelles i llocs on les comunitats cristianes, molt vives, esperen la paraula senzilla i clara dels missioners. Amb el temps i el suport econòmic de la Província, es va construir un convent, ampli i disposat per ser la casa mare del Carmel d'aquestes terres. Allà s‘hi pot acollir i formar els futurs carmelites: nombroses habitacions, una biblioteca en continu creixement i una bella capella marquen les línies fonamentals de la vida teresiano-sanjoanista dels nostres estudiants. Al costat del convent, gairebé com una rèplica seva, es va construir un alberg per a acollir el que ara és la Casa Llar Betània en el qual les Carmelites Tereses de Sant Josep tenen cura d'un gran nombre de nenes per donar-les-hi una vida i una formació que les ajudi després a sostenir i crear una nova societat africana, més justa.

Empesos per l'autèntica benedicció vocacional, aviat es va veure la necessitat de fundar un tercer convent. El lloc triat va ser Lomé, la capital de Togo. Actualment aquesta tercera casa africana és ja una joiosa realitat. Es va decidir que fos el convent dels postulants, nois africans de diversos països de la zona que estudien la primera part de la carrera teològica, consistent en tres anys de filosofia, alhora que discerneixen la seva vocació amb l’ajuda dels seus formadors. El projecte complert inclou que aquest convent de Lomé sigui, també, un centre irradiador de la nostra espiritualitat.

Timor
+
-

La Misión es Timor Oriental es un proyecto asumido por la CIP (Conferencia Ibérica de provinciales) hace ya algunos años. Aunque la responsabilidad principal recae sobre la provincia de Portugal -el portugués aun es hablado en el páis en cierta medida debido a la colonización portuguesa en el s.XVI- nuestra provincia colabora en la medida que le es posible, especialmente con la próxima presencia en Timor del P. Antonio González.

Timor oriental o República democrática de Timor-Leste es un país del sudeste asiático. Su territorio comprende la mitad oriental de la Isla de Timor, las cercanas islas de Atauro, Jaco y el enclave de Oecussi-Ambeno, rodeado todo por la región indonesa de Timor Occidental.

El actual Timor Oriental declaró su independencia de Portugal en 1975 pero algunos días después fue invadida y ocupada por tropas de la vecina Indonesia. En 1999, después de un acto de autodeterminación patrocinado por la ONU, Indonesia abandonó la antigua colonia portuguesa y Timor Oriental se convirtió el 20 de mayo de 2002 en el primer estado soberano que nacía en el siglo XXI.

Junto con Filipinas, es uno de los dos países asiáticos cuya religión mayoritaria es el catolicismo.

ONG
+
-

Amisamis

Nuestra Asociación de Amigos de San Miguel de Sucumbíos (AMISAMIS), fue creada a finales de 1998, con la finalidad de colaborar con los misioneros que estaban entonces en la Misión de San Miguel de Sucumbíos (Ecuador). De ahí el nombre de la Asociación: “AMIGOS de SAN MIGUEL de SUCUMBÍOS (AMISAMIS).

Como recogen sus estatutos, no persigue fines especulativos ni lucrativos. Sino que se constituyó con la finalidad de contribuir al desarrollo económico, social, moral, educativo y democrático de todos los pueblos de Hispanoamérica, centrando una atención especial en Ecuador. La llegada de los Heraldos del Evangelio produjo una gran conmoción socioreligiosa en Sucumbíos. Y nuestros misioneros carmelitas, presentes desde el año 1937 dejan el lugar, diseminándose por otros territorios de misión: Orellana, provincia vecina de Sucumbíos, Tucumán (Argentina).

La salida de nuestros misioneros del territorio de Sucumbíos obligó a nuestra Asociación a ensanchar el foco de atención de nuestras miras y ayudas, ampliando éstas a otros países hispanoamericanos en situación de carestía y pobreza, donde también están presentes de forma comprometida comunidades de Carmelitas Descalzos. Sin olvidarnos de Ecuador, nuestra solidaridad se ha ampliado a Bolivia, Paraguay, Uruguay y Argentina. La Directiva, a pesar de estos cambios, decidió mantener tanto el nombre como el logo de la Asociación tal y como reza en los Estatutos.

La Asociación AMISAMIS, nacida en solidaridad con un grupo de misioneros españoles que trabajan en Hispanoamérica, desde hace más de cien años, sigue ejerciendo su actividad solidaria con los proyectos que desde esos países nos envían: construcción de escuelas en barrios marginales, trabajos con grupos indígenas, construcción de “casas de los niños, para atender a niños de la calle...

La contribución se hace mediante ayudas económicas y envío de personal capacitado que colaborará temporal o permanentemente en tareas humanitarias, sociales, culturales, religiosas o de cualquier índole con las organizaciones populares y sociales de base allí existentes.

Las actividades humanitarias y sociales que pretende llevar a cabo la Asociación AMISAMIS son financiadas mediante la ayuda económica y personal de sus asociados, así como por las subvenciones que puedan solicitar a entidades y organismos, tanto públicos como privados.

Actualmente la sede de la Asociación se encuentra en Burgos, en la siguiente dirección:

ONG “AMISAMIS”
Paseo del Empecinado, 1.
Apdo. 19.
09080 – BURGOS. 

 

Solmun

Des del principi de la presència dels Carmelites descalços d'Aragó-València a l’Àfrica, la preocupació pel desenvolupament humà i social ha estat una constant: cal mostrar amb el compromís i amb les obres concretes que Déu ens estima, que es preocupa per nosaltres, especialment pels més empobrits i desfavorits.

Mentre es construia el convent de Dedugú (Burkina Faso), amb l’ajuda de Mans Unides, es feia un Centre Social, un edifici més de la Missió. El Centre va començar sent aula de mecanografia i escola d'informàtica. Durant uns anys es van ensenyar aquestes matèries als nois i noies perquè tinguessin facilitats a l’hora d’obrir-se camí a la vida. Actualment el Centre s'ha reinventat ja que l'auge de la informàtica ha provocat múltiples oportunitats que han anat sorgint a la zona. També és un veritable Centre Cultural amb una extraordinària biblioteca on centenars de lectors -estudiants i funcionaris- hi troben el que necessiten per als seus estudis: llibres apropiats, llum i silenci per concentrar-se. Darrerament s'ha creat una sèrie de petites sales per estudiar en grup i una sala de conferències i de projeccions.

Esperem que aquesta dedicació gairebé exclusiva a la joventut doni els seus fruits en un futur immediat. Aquets és un del projectes permanents de la Missió que funciona gràcies a les aportacions de diversos col·laboradors.

De manera directa col·labora en aquestes iniciatives socials i de desenvolupament la ONGD SOLMUN, constituïda l’any 1998 per un grup de simpatitzants del Carmel de diferents punts d'Espanya, que donen suport als missioners carmelites de Burkina Faso, de Costa d'Ivori i, aviat, de Lomé (Togo).

Es col·labora i s'han promogut també molts altres projectes: dispensaris, tant a Dedugú com a Abidjan; l'escola infantil i primària La Petite Thérèse, la Casa Llar Betània, regentada per les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, construïda i mantinguda al principi per la Fundació Bancaixa de Castelló; projecte de construcció d'un Liceu o Institut d'Ensenyament mitjà que complementa l'escola primària; suport i acolliment a víctimes de la SIDA.

Tots aquests projectes i molts altres que aniran sorgint segons les possibilitats i circumstàncies, seran mostres efectives de la força de l'Evangeli i del lliurament d'aquells i aquelles que es posen en mans de Déu.

Per saber més, escriu a info@solmun.org o visita www.solmun.org.

Colabora
+
-

La misión es parte integrante de la vida cristiana, por lo que la colaboración en la misión “ad gentes” consiste en ser testimonio de la fe que construye el Reino de Dios. Por eso consideramos que existen distintas maneras de colaborar con las misiones.

Sin embargo si una de las formas con las que quieres colaborar es con una aportación económica lo puedes hacer a través de una transferencia en esta cuenta bancaria:

BANCO POPULAR
Av Del Cid Campeador, 6
09005 - Burgos
ES40 0075 5708 4407 0033 7998.