Revistes

REVISTES

Miriam
Miriam

En una Orde eminentment i essencial mariana faltava una gran publicació que tingués en la Mare de Déu al seu centre. I va haver de néixer a la ciutat que s'honra de portar en el seu títol el nom de mariana: Sevilla. Era l'any de 1948 i a la Província del Sant Ángel de la Guarda d'Andalusia era triat com a Provincial el P. Columbiano de la Sagrada Família. La província andalusa es distingia des de segles per la propagació del culte i la devoció a la Santíssima Mare de Déu del Carme. Una de les determinacions del nou Provincial va ser la creació d'una revista amb el nom original de la Verge: MIRIAM.

El primer director i ànima de la revista seria el P. Ismael Bengoechea de Santa Teresina. La ciutat que l'acolliria, estava cantat, seria Sevilla i la seu, el convent del Santo Àngel. En 1949 naixia el primer número de la revista, la qual, ja des dels seus inicis, s'augurava com una publicació de gran qualitat en els textos i en les il·lustracions.

La revista es va començar a publicar cada dos mesos, sis números anuals que encara es continuen editant. La revista destaca per l'altíssima qualitat de les seves il·lustracions marianes i és tinguda per una de les millors revistes religioses de l'actualitat.

El P. Ismael va seguir de director fins al 1975, vint-i-sis anys al capdavant de Miriam. Com a membre de la Societat Mariològica, des de 1955 va contactar amb grans mariòlegs que van publicar els seus articles a Miriam: Laurentin, Boschini, Balic, Neubert, etc. L’han seguit en la direcció altres religiosos com el P. José Fernández Marín, P. Eugenio Mas, P. Fernando Donaire, etc.

La temàtica variada la fa sempre molt atractiva. Articles de nivell teològic, estudis iconogràfics, notícies sobre fets marians (congressos, coronacions), rutes marianes, santuaris, etc. A més, dedica un apartat molt important els llibres dedicats a Maria que arriben des de tot el món, convertint la seva biblioteca en una de les millors en mariologia que es coneixen. Igualment, mitjançant intercanvi amb Miriam, arriben gairebé totes les publicacions marianes més importants de tot el món, així com les que s'editen en els principals santuaris marians de l'orbe catòlic.

En 1963 es va construir un nou edifici sobre l'antiga Capella del Carmen del temple carmelità per a llibreria i dependències de la revista amb accés des del cèntric carrer Rioja. D'aquesta manera, es va poder condicionar l'espai per a dipòsit d'exemplars de la revista, fons d'estampes i gravats, així com les noves dependències per a la biblioteca.

Miriam segueix editant-se pels cinc continents. Els seus 392 números editats, són una de les millors col·leccions marianes i, especialment, constitueixen un dels fons d'iconografia mariana més importants del món. Com a editorial, durant un temps, va publicar diverses obres de temàtica mariana i com a Centre d'Estudis Marians ha celebrat nombrosos cicles de conferències, alguns amb el títol de Setmana Mariana, a l'Ateneu o el Cercle Mercantil, tots dos de la capital sevillana.

La revista Miriam continua afrontant el futur amb optimisme malgrat les dificultats de mantenir una publicació d'aquesta qualitat. Com a repte en aquest V Centenari de santa Teresa, la comunitat ha començat la remodelació de la imponent biblioteca mariana per adaptar-la a les noves necessitats informàtiques i obrir-la per a consulta dels investigadors i devots de la Mare de Déu.

VEURE TOTES