Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament»
23-10-2020
«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament»

Una altra pregunta, un altre debat que serveix a Jesús i a l'evangelista per a exposar, per a mostrar l'Evangeli fins i tot als qui el rebutgen. Tots els grups o corrents del judaisme existents en el seu temps van desfilant davant Jesús: fariseus, herodians, saduceus. A tots els rebat el Mestre de Galilea, “fent-los callar”, com diu l'Evangeli. Per a l'evangelista, Jesús és el gran savi i coneixedor de les Escriptures capaç de desmuntar els arguments i els paranys dels seus adversaris, fins al punt que ningú és capaç de respondre a les seves preguntes (Mt 22, 41ss.) i acaben per no gosar a preguntar-li res més. (Mt 22,46). En la nostra lectura dominical de l'Evangeli ens hem "saltat" l'episodi en qual Jesús “fa callar” els saduceus, ridiculitzant el seus sil·logismes contra la resurrecció (en la qual no creien) mostrant la veritable naturalesa d'aquesta i de la intenció de Déu.

Estem davant l'últim debat, perquè en el posterior intent (Mt 22,42-45) els fariseus ja no sabran respondre la pregunta que Jesús els planteja. Aquest darrer debat tracta de l'amor, considerant-lo el manament “més gran”, “més important”, “el primer”. I, encara que no ho preguntin, afegeix quin és el segon: estimar al proïsme com a un mateix. I una dada més, que tampoc li han demanat: que aquests manaments són la base de la Llei i dels profetes, és a dir, de l'Escriptura, de l'Aliança dels jueus, tal com els va ser donada (Llei) i com s'ha anat actualitzant (profetes). Això significa que els manaments (el doble manament) de l'amor fonamenta i manté viva l'Aliança d'Israel que Jesús vol renovar o fer de nou. En aquest context, els manaments són compromisos, certament, “obligacions”, però també, en la seva arrel, un do i un regal. I podem afirmar que són el do més gran, el primer regal, i amb més quantitat, que reben aquells que accepten relacionar-se amb Déu. Saber-se estimat per Déu és haver estat estimat des de sempre, haver estat creat però no per casualitat o per ser un més, sinó d'una manera conscient i personal. I aquest amor es rep de manera gratuïta (anticipadament, sense haver-lo merescut) però ens ha de canviar per dins, transformar fins al punt que mirem i tractem els altres (el proïsme) tal com sabem que hem estat i som tractats nosaltres mateixos. Viure l'aliança, viure la fe és que ens situem en el nostre lloc, rebent i gaudint l'immens amor de Déu com a Pare i considerant i tractant tots els nostres proïsmes com a germans.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 22,20-26)

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills. Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........