Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ell es referia al santuari del seu cos»
05-03-2021
«Ell es referia al santuari del seu cos»

El tercer diumenge de Quaresma ens continua parlant de l'aliança (acostament progressiu) entre Déu i els homes, projecte de vida (creació) i de comunió (salvació). Els diumenges precedents ja se'ns havia parlat de l'aliança amb Noè i de la que Déu va fer amb Abraham, i avui es tracta de la primera aliança formal: la del Sinaí.

La primera lectura ens recorda el cor del seu codi, els “deu manaments”. És la explicitació de l'oferta de comunió de Déu, una proposta perquè l'home experimenti la seva presència i la seva proximitat i també per a construir un “espai” de convivència veritablement humà; un espai que vol ser una fraternitat que germana i “iguala” tots els homes en el seu comportament i la força de compassió i misericòrdia, per tal que puguem i sapiguem compadir-nos els uns dels altres.

De fet, des de l'antiguitat ja es coneix una “taula” de preceptes per a la relació inicial amb Déu i una altra per a la relació entre els homes. Però l'Aliança és molt més que deu manaments perquè inclou i es fonamenta en l'acció mateixa de Déu, el seu amor i predilecció per l'home. Déu mateix hi és en ella, i no només pel record de l’acció viscuda al costat de l'home (el rescat d'Egipte i els quaranta anys pel desert), sinó perquè actua a favor de la seva oferta, sustentant-la, vigilant el seu compliment i actualitzant per mitjà dels profetes la comprensió dels seus preceptes, que són, en definitiva, Paraula seva.

Els homes també són aquí, escoltant i obeint, o no, i havent de penedir-se per a tornar al camí. Un espai essencial d'aquesta aliança és el Temple, l'únic lloc, segons el Deuteronomi, on hi ha una trobada certa i veritable entre Déu i el seu poble. En aquest Lloc es donava el culte veritable i únic que realitza l'aliança i posa als creients en mans del seu Déu i a Déu en la vida dels seus fidels. És en aquest Temple on entra Jesús en l'Evangeli i no ho fa per a reformar-lo, examinar-lo o assenyalar les seves deficiències, incoherències i falsedats (que tindria com tota institució humana); menys encara per a convertir-se en el “primer enemic del comerç” i de l'intercanvi de béns, sinó per a anunciar una nova aliança en la qual aquest lloc ja no és necessari. No és perquè el Temple fos un mercat, que podia ser-ho, sinó perquè, ben aviat la veritable trobada entre Déu i els seus es produirà en aquest profeta, l'últim, que per això té tot el poder i dret a canviar el cor i les formes de la vella aliança i iniciar la nova manera de comunió amb Déu i de fraternitat entre nosaltres. Jesús no és un "radical" reformador religiós sinó Déu mateix fet home, trobada en l'arrel entre el creador i la creatura.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 20,1-17)

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. »[No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen, però sóc bondadós fins a milers de generacions dels qui m'estimen i guarden els meus manaments. »Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. »[Durant sis dies treballa i ocupa't en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.] »Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dóna el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d'un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d'ell.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,22-25)

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 2,13-25)

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........