Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«L’havien reconegut quan partia el pa"
24-04-2020
«L’havien reconegut quan partia el pa"

La força, la veritable realitat de la Pasqua, que estem vivint de manera tan estranya, continua estant en la inaudita novetat que encarna –mai més ben dit amb tot el que significa– Jesús Ressuscitat. Encara que el que ha passat formi part de la història de la salvació (primera lectura), a la vegada se’n surt completament o la compleix o la du a la plenitud, segons cadascú de nosaltres millor ho entengui. Els antics seguidors de Jesús (esporuguits i desapareguts després de la seva mort) ho entenen ben aviat, encara que aquest canvi l'hagi provocat la trobada personal amb Ell, i no la lectura de les Escriptures o el consell dels entenimentats rabins o dels comentaristes enginyosos i coneixedors, en profunditat, del sagrat. És un fet, com refereix Pere a la segona lectura, per a qui l'ha experimentat: tots els profetes, patriarques, reis, savis, filòsofs i fins als creadors d'opinió han mort o es moriran (d'aquest mal que ens afligeix actualment o de qualsevol altre) però Jesús de Natzaret, el Crist, és viu, ha travessat les tenebres de la mort i s'ha trobat amb els seus mostrant en veritat que Déu ho és de vius i no un solament un record com els morts. Per facilitar aquest encontre amb la Vida veritable va néixer, i segueix viva, l'Església, comunitat dels qui ja l’han experimentat, i hi aprofundeixen i l’estimen, a més de compartir-la amb els altres, amb tothom. Aquesta trobada és un camí, un procés, una aventura, com llegim a l'Evangeli.

És Jesús mateix qui porta la iniciativa, com sempre. Es deixa trobar pels qui –si més no–  n’han sentit parlar o l’han vist des de lluny. És una realitat que no s‘obre especialment a oïdors ideals o ja preparats. Jesús combat la desesperança, el desencantament i tota mena de frustració humana i religiosa. Li podem dir cara a cara tot el que no entenem, el que no ens agrada o volem canviar (al contrari que als nostres sistemes socials i polítics). Ell farà que ens adonem del que som i tenim, la nostra vida i la nostra fe, les Escriptures fins i tot, des d'un altre punt de vista. Quan llegim l'Escriptura i l'Evangeli, no estem sols. Tampoc quan compartim la manera de viure la fe, o com la volem viure: Ell ens acompanya, fa que se'ns escalfi el cor fins a cremar, fins al punt únic, impressionant, d’adonar-nos qui tenim al costat nostre: Jesús, Fill de Déu, Fill de l'Home, germà nostre, Messies, Salvador, Amic veritable que mai falla.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Fets 2:14, 22b-33)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis, i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presencia.”

»Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1:17-21)

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 24:13-35)

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.

Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.»

Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.

Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els en donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells l’havien reconegut quan partia el pa.

 

LECTURES DEL DIUMENGE