Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res.»
10-07-2020
«Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res.»

L'Evangeli de Mateu, company de camí en aquest any tan estrany, és ple de paràboles com la d'avui. També els de Lluc i, una mica menys, Marc. Jesús utilitzava, sens dubte,  aquest gènere tradicional i popular per explicar-se, com també ho havien fet els profetes per als seus propòsits. La mateixa tradició evangèlica va entendre tot el potencial que tenia la paràbola per a fer comprendre i difondre el missatge. Els cristians no som “una religió del llibre”, no venerem cap escrit diví, sinó que ens posem a l'escolta de la Paraula Viva de Déu revelada en l'Escriptura. Cada vegada que es proclama i s'escolta, ens fa entrar en el misteri de la revelació de Déu (primera lectura). La Paraula que ressona a l'Església i en el cor de cada creient i de tot home és la gràcia mateixa de Déu que descendeix, gratuïta i eficaçment, i que actua en aquells que lliurement l'acullen i obeeixen. La lectura ens ofereix la bonica imatge de l'aigua que ve del cel i fecunda la terra, donant-li la força i els recursos necessaris per a fer créixer les llavors i alimentar les persones.

 

Jesús, a l’Evangeli d’avui, utilitza la mateixa imatge en la paràbola del sembrador, una de les més conegudes. Sempre s’ha dit que interpretar al·legòricament les paràboles és espatllar-les (una mica com els acudits) i que aquestes han de fer el seu efecte directament, que és com mostrar la realitat des d'un punt de vista diferent, convidant a considerar aquesta dimensió de la realitat que mai tenim en compte. Tanmateix, en aquest cas, el mateix Jesús i l'evangelista ens donen tota mena d'explicacions. L'assumpte s'aclareix mitjançant la cita d'Isaïes el qual profetitza contra els que no volen acceptar la Paraula de Déu: la paràbola és l'última oportunitat, l'últim intent de l'evangelitzador perquè el seu missatge sigui entès i acollit. És com amagar la veritable llum de la Paraula perquè superi tots els filtres i prevencions dels qui no volen escoltar i, en un gest gairebé desesperat, arribar-los al cor perquè descobreixin la llum i la força de la gràcia viva de Déu que es manifesta en l'Evangeli. La mateixa explicació posa l'accent del missatge més important que revela la paràbola: que som plenament capaços d'acollir la Paraula i la qual donarà molt de fruit, un fruit que ni ens podem imaginar.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 55,10-11)

Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,18-23)

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

» Evangeli

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.» [Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........