Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel»
24-07-2020
«Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel»

Jesús tanca avui el discurs de les paràboles amb una crida a la saviesa, és a dir, a saber demanar Déu (primera lectura) llum i discerniment, però també a trobar-la mitjançant l'estudi i el propi esforç en els successos i obres dels homes i la natura. El rei Salomó se sap petit i fràgil, i més després de la impressionant obra del seu pare, el gran rei David. Conscient de les seves limitacions, i també de qui i com pot esmenar-les, fa aquesta petició especial al Déu d'Israel: no vol riqueses ni que el deslliuri dels seus enemics sinó saviesa, discerniment, capacitat d'entendre la realitat i d'actuar en conseqüència per a aconseguir el bé, el benestar i el compliment de l'aliança. Saber destriar bé és la mateixa saviesa feta realitat, portada a la vida i no solament tenir-la guardada en els llibres. La saviesa no aflora com un gra en la nostra pell, sinó que cal adquirir-la. En la nostra tradició, es tracta d'un regal de Déu, s'obté en el frec amb el Senyor mateix en l'oració, passant llargues hores en soledat “tractant d'amistat” amb Ell, estudiant junts la Paraula per a portar-la a la vida, a la nostra i a la dels altres, donant-los raó de la nostra esperança. És gratuïta, però es dona a qui està en el lloc esperat (oració) amb els mitjans requerits (cor obert, voluntat decidida i intel·ligència desperta). Com qualsevol regal, cal treballar-la, aprofundir-la, assimilar-la. La nostra tradició catòlica, especialment, ens recorda que fe i raó no s'oposen, sinó que treballen juntes i col·laboren per a posar llum a la nostra vida i al nostre món. La fe no és obscurantisme (excepte si muta en fanatisme i deixa de ser fe) sinó tot el contrari: lluminositat, i en aquests temps, i en tots, hem de defensar-la amb bons arguments i bones obres.

Les últimes paràboles de Jesús subratllen que la fe porta a la decisió plenament humana (un combinat d'enamorament i discerniment) de “preferir” el tresor, la perla, que justifica el lliurament de tota la resta que som i tenim. La “contemplació” de l'Evangeli i la seva meditació condueixen al gest de la voluntat d'assumir-lo com a fonament i impuls de la pròpia existència. Encara que l'última paràbola, paradoxalment, sembla voler dir el contrari, que és més aviat el complementari: el regne és com una xarxa amb capacitat per a recollir tothom, encara que després vindrà el discerniment. Això és, que som triats gratuïtament però que més val que ho assaborim, que treballem l'immens do rebut. Finalment, sembla que el mateix evangelista s’identifiqui amb aquest escriba, un jueu que coneix la saviesa de la Llei, però també sap del regne dels cels, això és, ha trobat el tresor, la perla i ha decidit apostar-ho i aportar-ho tot per aquest gran regal.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 3,5.7-12)

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,28-30)

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 13,44-52)

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. [També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........