Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Fins aquell moment encara no havien entès les Escriptures»
02-04-2021
«Fins aquell moment encara no havien entès les Escriptures»

La Pasqua cristiana, la Pasqua de Crist, celebra la realitat de la vida que venç la mort, que dia a dia lluita amb ella, la vida que no es deixa espantar ni enfosquir per la mort. Si ho pensem bé, és el que fa Déu: anuncia i fa present el bé –el bé suprem per excel·lència, la vida– allà on se’l nega. Avui ja ho contemplem de matinada però el fet va succeir en plena nit fosca, quan ningú mirava i Déu podia actuar a pler i sense limitacions. Ho llegim a l'Evangeli: els deixebles van al sepulcre on hi ha el cos de Jesús, mort i ben mort, i poden veure amb els seus ulls (i altres, després, amb la seva fe) que els signes de la mort (la llosa, les benes, el llençol) ara són signes d'esperança que assenyalen el que ha passat en plena nit. Fins aleshores, diu el text, “no havien entès l'Escriptura: que ell havia de ressuscitar d'entre els morts”. Aquesta és la clau i el final de tota la “història de Jesús” (primera lectura) que havia començat a Galilea; la història d'aquest home, ungit per l'Esperit, que va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel mal, la malaltia i la desesperació, i que no va acabar després de la seva tremenda i terrible execució i mort perquè Déu, que l'havia enviat, el va ressuscitar “al tercer dia”. Déu ho va mostrar als testimonis escollits, els qui havien caminat amb Ell, i des d'aquell instant únic, han pogut menjar i beure amb Ell tornat a la vida.

Aquestes són les “Escriptures” que no havien entès, la transcendència d'aquesta història i d'aquest home. És a dir, que aquest fer el bé, el fet de la unció per l'Esperit, i, sobretot, la companyia d'aquest home, continuen, es mantenen. Ha continuat i segueix present amb nosaltres com la millor garantia que l'Escriptura es continua complint i que Déu ha decretat i mostrat la fi de la mort. Això és especialment important en els moments actuals: malgrat la prevalença de la mort, la desesperança, l'egoisme desesperat que és la resposta dels poderosos i els covards, la vida nova de Crist, anunciada i celebrada en la Pasqua, és present i actuant i, estem convençuts, que aquest fet serà el definitiu.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l'Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s'aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d'abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d'entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.» Llavors Pere, amb l'altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........