Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu»
14-05-2021
«Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu»

La gran Festa de l'Ascensió és essencial per entendre el procés de la vida i ministeri de Jesús i la primera església i la seva relació amb la nosaltres i l'Església d'avui (i de tots els temps). El retorn de Jesús ressuscitat al Pare, i per tant, el seu esvaïment de la nostra vista i sentits, defineix l'experiència de la fe dels deixebles des d’aleshores, començant per la segona generació (concretament sant Pau). Els textos situen aquest canvi decisiu “quaranta dies” després, un número que en la bíblia acostuma a significar el final d'un temps i el començament d'un altre, un canvi que s’esdevé al final d'una època en el qual, d'alguna manera, s'esgota el temps dedicat a una expectativa o a la simple espera d'un esdeveniment. S'apunta, per tant, a un moment decisiu, un canvi importantíssim perquè es produeix en el mateix moment de l'anunci del final com a compliment del que va suposar la resurrecció de Jesucrist: l’inici del regne de Déu entre nosaltres. El gran canvi consistirà en que el cos viu per sempre de Jesús ja no serà visible; aquest espai concedit per Déu i la història salvífica ha arribat a la seva fi.

No és que fos visible per qualsevol, però sí que ha estat accessible a aquells que creien en ell i han estat capaços d'acollir-lo i fins i tot de “tocar-lo”. Però això s'acaba, com tot, en realitat. La vida segueix i no ens podem quedar aquí, mirant al cel, literalment (primera lectura), o pensant en el passat. L'essencial de la fe, Jesús, continuarà estant present i accessible però d'altres maneres, sempre a través de la fe viva i en connexió amb la missió que li va encomanar el Pare i que Ell, a la vegada, va encomanar als seus deixebles històrics i a nosaltres, que continuem la seva feina. En aquesta clau, avui llegim la conclusió de l'evangeli de Marc: la seva última “aparició” evangèlica. Abans de “ser endut al cel” i tornar al Pare, Jesús els fa l’encàrrec d’anar “per tot el món i anunciar l'Evangeli a tota la humanitat”. Perquè es tracta de la vida i de la mort, de la salvació i la condemnació, no de fundar una secta religiosa o filosòfica més. Els veritables deixebles estaran units al seu Mestre i faran els mateixos signes que Ell, misericòrdia, curació i compassió, i alguns altres de nous (com ara parlar llengües noves, una cosa que fins ara no calia) que aniran sorgint. Però en el fons, i a l'interior de cada deixeble, i en el centre de cadascuna de les seves famílies i comunitats, hi haurà Jesús, el Senyor, “cooperant i confirmant la paraula” que viuen, proclamen i mostren com a veritable amb els seus gestos i la seva vida.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se'ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d'Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,17-23)

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l'eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20)

En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans, i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.» Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»