Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Vosaltres sou els meus amics»
07-05-2021
«Vosaltres sou els meus amics»

Som ja al sisè diumenge de Pasqua en el qual l’Evangeli profunditza una mica més en la relació entre Jesús i els seus, i també en les que emergeixen entre els deixebles i els seguidors. La nova aliança, la comunió amb Crist i entre nosaltres, el regne de Déu, és això. El fonament de tot és l'amor, el que ha manifestat Jesús històricament i real durant tota la seva vida de servei i atenció a tothom, i també amb el seu lliurament fins a la mort, ressuscitant i volent tornar a aquest món i entre els seus per a continuar lluitant per ells i amb ells. Queda clar que l’amor que els transmet és el mateix que Ell viu amb el Pare (l'amor mateix de Déu, l'amor trinitari). El que ha fet Jesús ha estat "guardar els desigs del Pare", fer la seva voluntat, que consisteix en donar-se per fer possible la salvació dels homes. L'amor que Jesús manifesta als seus és, doncs, aquest mateix amor de Déu que està, originalment, en la missió de Jesús. No ha vingut per ell mateix, ni per donar a conèixer Déu, sinó per a tothom, perquè sapiguem i puguem viure en pau, calma, felicitat, conscients que no estem sols ni abandonats en aquest món cruel sinó que "romanem" en Ell. Encara que caldrà lluitar i sofrir, aquesta relació bàsica per la qual som els seus fills ja és indestructible. Jesús ha aconseguit que així sigui. Ara, doncs, el centre del seu missatge és: l'Evangeli no és que la salvació ja ve -que vindrà o es completarà quan sigui- sinó que ja és aquí, que l'alegria, la pau i la confiança que Jesús té en Déu ja són nostres. L'Evangeli és ara, és avui, quan és possible estimar-nos els uns als altres com Ell ens ha estimat; ja ens és possible donar la vida els uns pels altres i trobar en això la veritable alegria, la força que ens fa anar endavant. Ja no som serfs sinó "amics" de Déu en Jesús.

Un document recent del nostre Orde interpreta el propòsit central de la Regla del Carme ("viure en obsequi de Jesucrist") en l’esdevenir "amics forts de Déu" teresià. Aquesta amistat, viscuda realment en l'oració diària, silenciosa, fidel, confiada, prolongada i en la "guarda" o importància de complir els manaments, és a dir, l'amor, viure com va viure Jesús, "desvivint-se" pels altres, és la manera carmelitana de ser cristià, almenys des de Teresa de Jesús. Ser amic significa no ser un seguidor manipulat sinó participar de la raó originària de tot, que és l'amor. En Ell sabem i estem certs de qui és Déu i del que vol de nosaltres. Jesús ens ha escollit per ser els seus amics, per atorgar-nos aquesta confiança que comporta també compartir el seu destí: afrontar aquesta vida, com és, no rebutjant el sofriment ni la mort com Ell va fer per poder donar fruit i que aquest fruit "duri", això és, canviï realment les coses, doni una oportunitat real de "salvació" a uns altres. I això només és possible estimant com sabem, ara sí, que hem estat estimats, demanant i obtenint de Déu el que de veritat necessitem: afecte, reconeixement, suport, força, perdó, vida.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,25-26.34-35.44-48)

Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre'l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa't dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l'Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s'estranyaren molt en veure que el do de l'Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-10)

Estimats meus, hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........